A Alcoi, la Festa es viu al carrer, però se sent de veritat dins de cada filà. És allí, entre taules llargues, música improvisada i converses que s’allarguen, on es construeix l’autèntica essència dels Moros i Cristians. La Filà Cids —Cids en valencià des d’enguany— manté viva eixa flama amb actes propis que donen sentit a tot allò que després es veu desfilar.

El Dia de l’Entrada, una volta finalitzat la seua desfilada, els Cids tenen una cita imprescindible: la plaça de Dins. Allí, amb la xaranga com a banda sonora, transformen el descans en festa, abans que comence l’Entrada Mora. És un ambient obert, alegre i compartit, on la filà trau el seu costat més proper. "És típic per a nosaltres. Anem a la plaça de Dins amb la xaranga i fem festa amb tota la gent que hi ha allí", explica el primer tro, Juan José Quiñonero Oltra.

Però si hi ha un moment que defineix la profunditat del sentiment cid és el que arriba el Dia de Sant Jordi. Mentre a Santa Maria se celebra la missa major, la filà viu, en paral·lel, un dels seus actes més emotius: l’homenatge a un dels seus membres, nomenat Fester Veterà. Un reconeixement que va molt més enllà d’un títol, amb el lliurament de la insígnia d’or i un acte senzill però carregat de significat, on es repassa la trajectòria del fester i es dona veu als records i a les vivències. "Fem un xicotet acte on es conta la seua història dins de la filà i ell també diu unes paraules", assenyala Quiñonero.

Són estos gestos, aparentment menuts, els que sostenen la grandesa de la Festa. Perquè en la Filà Cids, com en tantes altres, la tradició no només es conserva: es viu, es comparteix i es transmet.

Dins del local, fora de l’estricte protocol oficial, és on tot pren forma. On la música sona sense partitura i on cada brindis és també una promesa de tornar l’any següent. La Filà Cids continua així escrivint la seua història, entre la festa més oberta de la plaça de Dins i l’emoció continguda d’un homenatge que parla de vida, de fidelitat i de germanor.