Uriel Alcaraz Ortega, Sant Jordiet 2002 amb la Filà Realistes: “És curiós, però el Dia dels Músics és un dels dies que recorde amb més emoció”

Fitxa tècnica

Nom: Uriel Alcaraz Ortega

Any: 2002

Filà: Realistes

Disseny del vestit: José Moiña Pérez

 

Hi ha càrrecs que marquen una vida. I després està Sant Jordiet. Una experiència que, com bé diu Uriel Alcaraz Ortega, "només es viu una vegada, però tant de bo es poguera repetir moltes vegades". Perquè quan eres un xiquet fester i sents la festa des de dins, convertir-te en Sant Jordiet és tocar el cel d’Alcoi amb les mans.

Uriel ho recorda com alguna cosa "espectacular". No és només el que es viu, sinó el que queda. "Per a la meua família sempre seré el Sant Jordiet 2002", conta amb orgull. Una etiqueta que no pesa, sinó que emociona. Que acompanya. Que forma part de qui és.

Tot va començar, com tantes voltes, amb el seu pare. Fester de tota la vida, vinculat a la Filà Realistes i amb càrrec a l’esquena —va ser alferes en 1996—, va ser qui el va presentar. La festa, en este cas, venia de casa. I amb ella, la il·lusió.

El moment de saber que era l’elegit té eixe punt inesperat que només tenen les grans històries. Després d’un entrenament de futbol, a casa de la seua tia, sense massa expectatives —eren onze xiquets i ell s’havia apuntat l’últim—, va arribar la notícia.

El seu pare intentava localitzar-los perquè el primer tro, Santi Pericás, li havia telefonat. "No estàvem pendents del sorteig, pensàvem que era molt difícil", recorda. Però el seu nom va eixir. I tot va canviar en un instant. Una sorpresa, una alegria i una història que començava sense quasi adonar-se’n. El contrapunt, la preocupació de sa mare per com anava vestit, amb la roba de tot el dia en el col·le i en l’entrenament.

Parlant d’indumentària, el vestit va ser per a Uriel un altre dels grans moments. Dissenyat per José Moiña, va respondre a la il·lusió del xiquet. "M’agradaven molt els gladiadors per la pel·lícula Gladiator", diu. I així va ser: un vestit guerrer, vistós, amb un casc daurat i plomes blanques, ple de detalls que connectaven amb la seua filà i amb Alcoi. El Barranc del Cint, el cavall en l’armadura… tot tenia sentit.

En el col·legi El Romeral, aquell any també va ser especial. Tota la comunitat educativa es va bolcar. Professors, alumnes, conserges… fins i tot es va fer una entrada pel pati. "Va ser molt emocionant", recorda. Perquè ser Sant Jordiet no és només una vivència individual, és una alegria compartida.

I si hi ha un moment que li posa la pell de gallina encara hui, és l’entrada de les bandes en el Dia dels Músics. "És curiós, però és un dels dies que més emoció recorde". Des dels Salesians fins a la Plaça, amb el seu pare al costat, entre música i gent. El seu pare plorant. Ell emocionat. La família esperant. Tot Alcoi mirant. "És una sensació molt emocionant", repeteix.

El Dia de l’Entrada, ja com a fester, també queda gravat. Dalt del cavall, amb el vestit oficial dels Realistes, envoltat de la seua filà, que es va bolcar completament amb ell i amb la seua família. Nervis, il·lusió i la sensació que començava alguna cosa gran.

Però el dia de Sant Jordi té una màgia diferent. "És el dia de més nervis", confessa. Recorda perfectament aquell pis prop de Sant Nicolauet on es va canviar. Entrar vestit de realista i eixir com Sant Jordiet. Amb la filà esperant, la banda, la traca… un moment únic. I després, la Processó de la Relíquia, tan solemne, tant d’Alcoi. "Representa el respecte per la festa i pel patró", diu.

I arriba l’Aparició. El final. O potser el principi d’un record etern. "Tens sentiments oposats", explica. Per una banda, la felicitat de viure-ho; per l’altra, la pena perquè s’acaba. Dalt del cavall, amb tot Alcoi mirant, saps que aquell instant és irrepetible. I el vius amb tota la intensitat.

Uriel ho té clar. Ser Sant Jordiet és un regal. Una experiència que es queda per sempre. "És un sentiment únic", diu. D’eixos que no s’expliquen del tot, però que es reconeixen en la mirada de qui ha tingut la sort de viure’l. I que, encara hui, continua bategant amb força cada volta que sona la festa.