El treball que presentem és una anàlisi des de les perspectives de la Publicitat i el Disseny Gràfic. Forma part del Treball de Fi de Grau que la firmant d’aquest article va realitzar en 2023, qualificat amb excel·lent.

No es veu cap banda. No hi ha músics desfilant. Però, per primera vegada, la música és el centre de tot.

El cartell de 1964, obra d’Antonio Pérez Jordá, marca un canvi subtil però molt significatiu en la manera de representar les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi: posa en valor el paper fonamental de la música —i dels músics— sense necessitat de dibuixar-los.

Una nota que ho articula tot

La composició es construeix al voltant d’una gran nota musical que domina la imatge. No és un element secundari: és l’eix sobre el qual gira tot.

Dins d’ella conviuen la mitja lluna i la creu, integrant simbòlicament moros i cristians en una mateixa estructura. La Festa deixa de ser només visual per a convertir-se també en sonora. És una idea senzilla, però carregada de significat: sense música, la Festa no s’entén.

Una composició en moviment

Les banderes mora i cristiana marquen una diagonal que travessa el cartell de baix a dalt, aportant dinamisme i direcció a la mirada.

Al seu voltant, serpentines amb els colors festers —roig, groc i verd— s’enrosquen i connecten els diferents elements, com si seguiren el ritme invisible de la música. Al fons, la silueta d’un castell en tons marrons reforça el context sense restar protagonisme al conjunt.

Color i equilibri

La paleta combina marrons, rojos, verds i grocs, amb presència també del negre. Tot es manté en un equilibri controlat, sense estridències, però amb prou contrast per a diferenciar cada element. El fons, en tons terrosos, ajuda a destacar la figura central i dona una sensació d’unitat a tota la composició.

El text com a estructura

Tot el bloc textual es concentra a la part inferior, amb una tipografia en majúscules i formes arrodonides. Alguns elements —com l’any o el nom de la ciutat— apareixen en negreta, reforçant la seua presència.

L’ordre de lectura és clar i respon a la jerarquia visual: primer les dates de la trilogia festera, després “Alcoy” en un cos major, seguit de “Fiestas de San Jorge” i “Moros y Cristianos”. El color també ajuda a organitzar: roig per a les dates, negre per al nom de la ciutat, verd per a la Festa. Tot està pensat.

Quan la Festa també s’escolta

Este cartell no busca la grandiloqüència ni la narració detallada. Fa una cosa diferent: posa el focus en allò que no sempre es veu, però que sempre està. La música.

Amb una sola forma —una nota—, Pérez Jordá aconsegueix donar protagonisme a un dels pilars de la Festa, anticipant una mirada més completa i menys estrictament visual. Perquè a Alcoi, la Festa no només es mira. També s’escolta.