A l'esquerra ens encanten els símbols, els màrtirs i les cançons de Carlos Puebla i de Víctor Jara. Estem extremadament còmodes en la derrota -tal vegada- perquè per a nosaltres perdre és un costum. Hem normalitzat que comencem el partit amb uns quants gols de desavantatge i que la nostra forma de jugar és defensiva, encara que sens dubte, una defensa sòlida i rocosa. També tenim uns migcampistes que ens aporten una bonica i útil forma de jugar, però malauradament, ens falten efectius en les línies d'atac. I sense un '9' és molt complicat perforar la porteria rival.

Per això em de recuperar l'esperit republicà, l'esperit de res publica i defensar que tots els pobles han de constituir-se com a repúbliques laiques i progressistes que és, simplement, defensar la forma de democràcia més elemental, la base per a la construcció de societats lliures i iguals. És el mínim admissible, no el màxim desitjable.

Aquest 14 d'Abril fa 95 anys de la proclamació de la II República -també a Alcoi- on un alcalde anomenat Toni Francés (qualsevol paregut amb la realitat és producte de la vostra imaginació) accedia a l'alcaldia.

Poc va durar aquella alegria perquè els poderosos no van a permetre mai que part dels seus privilegis siguen arrabassats en benefici de les majories, en benefici de la gent. Per això em d'acumular força, per això em de disputar el poder.

Tornant a l'esperit republicà he de dir que cometem un gran error al vincular -simplement- la qüestió republicana al derrocament de la Monarquia. Tant de bo la guillotina l'haguérem inventat nosaltres i no els francesos.

La qüestió republicana ha d'anar molt més enllà de l'eix Monarquia-República. Ha de travessar el model territorial del nostre Estat, ha de formar part de l'ADN de nostre model educatiu, de les nostres relacions laborals, de la separació entre Església-Estat i de la manera d'organitzar-nos la vida.

Si a l'Estat Espanyol encara tenim un Cap d'Estat que no ha votat ningú és perquè tenim un PSOE que s'anomena republicà però que es sent molt ben representat baix el paraigües de la Monarquia. Si Margarita Nelken, Largo Caballero o Juan Negrín alçaren el cap demanarien que entreguen la S i la O de les seues sigles.

Un tal Pablo Iglesias va dir que 'merèixer l'odi dels qui enverinen al poble, serà per a nosaltres una honra.' Per si algú té dubtes, la frase és de Pablo Iglesias Posse, el fundador del PSOE, no del coletas. 

Sense una dreta democràtica ens toca a l'esquerra fer-nos càrrec de l'esprit republicà, laic i -en el nostre cas- valencianista. Fa un parell de mesos parlava del Front Popular d'Alcoi, arreplegue la idea per construir una alternativa de desbordament democràtic on tots i totes tingam veu sense renunciar al que som. Un Front Ampli per a deixar de parlar des de la derrota, arreplegant la millor tradició alcoiana del moviment obrer i tornar a posar a Alcoi a la avantguarda. 

Perquè com cantava Labordeta hi haurà un dia en que tots i totes al alçar la vista veurem un Alcoi que pose llibertat.