El treball que presentem és una anàlisi des de les perspectives de la Publicitat i el Disseny Gràfic. Forma part del Treball de Fi de Grau que la firmant d’aquest article va realitzar en 2023, qualificat amb excel·lent.

No hi ha cavallers. No hi ha esquadres. Ni tan sols apareixen moros o cristians. El cartell de 1944, obra de José Arjona Vallet, sorprén des del primer moment perquè posa el focus en una figura completament aliena a la representació habitual de la Festa.

Una persona negra tocant un tambor. I eixa elecció diu molt més del que sembla.

Un protagonista inesperat

La figura ocupa el primer pla, dominant la composició. Amb braçalets, collars i pendents daurats, i en plena acció, transmet ritme i moviment. No és un personatge fester. No forma part de cap bàndol. És, més bé, una construcció visual vinculada a una idea d’exotisme molt pròpia de l’època.

En els anys quaranta, este tipus d’imatges funcionaven com a reclam: una manera de presentar la Festa com a espectacle, com a alguna cosa vistosa, sonora i atractiva per a qui la mira des de fora. El tambor, en este cas, no representa la música festera alcoiana, sinó una idea més universal del ritme.

Una Festa en miniatura

Al darrere, el castell apareix des d’un punt de vista en picat, quasi com si fora una maqueta. Cada torre porta la bandera d’Espanya, i damunt flota part de l’escut d’Alcoi. Tot queda subordinat a la figura principal, que domina l’escena. La Festa, en certa manera, queda reduïda a escenari.

Llum, color i contrast

El cartell treballa amb una paleta molt definida: grocs i verds intensos, amb una presència destacada del negre. Una gran llum travessa la composició en diagonal ascendent des de la part inferior dreta, il·luminant l’escena i projectant una ombra marcada del castell.

Este joc de llum i contrast reforça la profunditat i dona dinamisme a la imatge. El tambor verd, amb detalls en groc i marró, i el castell en tons marrons i grocs mantenen la coherència cromàtica dins d’un conjunt molt saturat. El pes del text… i el final d’una etapa

La tipografia, en majúscules i amb serifa, es reparteix en negre i verd. “Alcoy” destaca amb força, mentre que “Fiestas tradicionales” apareix en diagonal a la part inferior, també amb molt de pes visual. De fet, este és un dels últims cartells en què apareix esta expressió.

A partir dels anys següents, el llenguatge canviarà: els cartells abandonaran el terme “fiestas tradicionales” i passaran a utilitzar fórmules més directes com “Fiestas de Alcoy” o “Moros y Cristianos”, sempre en castellà, adaptant-se a una nova manera de comunicar la Festa.

Una imatge entre el folklore i la propaganda

El cartell de 1944 no busca representar fidelment la Festa, sinó reinterpretar-la des d’una mirada externa, més pròxima al folklore internacional i a la idea d’espectacle. És una peça que parla tant de la Festa com del moment històric en què es crea.

Perquè, de vegades, allò que no apareix en un cartell és tan important com allò que sí que es veu.