A Alcoi, la Festa dels Moros i Cristians no només es mesura en música, pólvora i esquadres. També es construeix en silencis, en compromisos que travessen el calendari fester i que arrelen en la part més humana de cada filà. La Filà Mozárabes és un bon exemple d’eixa altra manera de viure la Festa, amb una vinculació molt especial i constant amb la Penya Fontilles, una relació que va molt més enllà de la trilogia.

Encara que és sabut per la majoria, no sobra recordar que la Penya Fontilles és una entitat solidària vinculada històricament al sanatori de Fontilles, antigament leproseria i que treballa per donar suport als malalts i a la labor social i sanitària del centre. La seua activitat se centra en la recaptació de fons, la sensibilització i l’organització de visites i trobades que porten la Festa d’Alcoi fins a les persones residents, mantenint viu un vincle de convivència, ajuda i companyia que ha perdurat durant dècades.

En la filà dels ‘gats’, com popularment són coneguts, la solidaritat amb Fontilles es va convertir fa molt en un fil conductor que es manté any rere any. "Estem molt vinculats a la Penya Fontilles, amb tot el que això implica com a acte solidari i social", explica el primer tro, Pedro Vicente Andreu Cano, que destaca el compromís col·lectiu de la filà amb esta causa històrica.

Una relació que no és nova ni puntual, sinó profundament arrelada. Tal com recorda Adolfo Bernabéu, vinculat a la Penya Fontilles, "l’amor per Fontilles és una tradició que es transmet de pares a fills: els fundadors de la Penya van ser mon pare, Adolfo Bernabéu, i Jaime Coderch". Des d’eixos orígens, la implicació de la filà ha sigut constant, amb participacions massives que han fet possible portar la Festa fins al sanatori durant dècades.

De fet, segons explica Bernabéu, "una de les filaes que més ha col·laborat històricament són els Mozárabes. La pràctica totalitat dels membres la filà viatjaven cada any a Fontilles i també portaven molts visitants al sanatori. Ara els Gusmans es bolquen moltíssim". Aquells desplaçaments, que hui poden semblar senzills, eren en el passat un autèntic esforç logístic i humà. Tot i això, les xifres arribaven a ser impressionants, amb més de 3.000 persones en les grans jornades de convivència, una magnitud que contrasta amb les menys de 500 que es reuneixen actualment cada Mig Any allà.

La petjada dels Mozárabes en Fontilles també es pot veure en detalls que han quedat per sempre. Un d’ells és la font situada en la baixada a la dreta, on es troba un Sant Jordiet a cavall finançat conjuntament per la Filà Llana i els Mozárabes, símbol d’una col·laboració que transcendeix la Festa i es converteix en memòria compartida.

Bernabéu, que forma part de la junta del Consell de la Fundació Fontilles, també ha volgut recordar la figura de Sixto Zaragoza, president de la Penya durant vint anys, destacant la seua labor constant en favor del projecte solidari.

En este vincle entre Alcoi i Fontilles, la Filà Mozárabes manté viva una manera d’entendre la Festa que no s’acaba en el carrer ni en la trilogia. Una manera que s’estén durant tot l’any i que valora la part més humana dels Moros i Cristians: la de la solidaritat, la memòria i el compromís compartit.