Juguem a este joc que ens hem inventat estos dies previs a Festes d’Alcoi. No arregla res, no canvia res… però ens encanta.

La idea és ben senzilla: preguntar-li a la intel·ligència artificial com vestirien, en el segle XIII, els personatges que hui donen nom a les filaes alcoianes. Sense fer història acadèmica, ni revisar els vestits actuals —que són fruit d’anys d’evolució social—. Només per imaginar com podrien haver sigut aquells protagonistes de 1276.

I de pas, també provem això de la intel·ligència artificial. Amb un tema menut, sí, però que ens dona una pista de què fa i què no.

Hui ens fixem en una filà ben clara en el seu origen: els Navarros.

La filà Navarros

Representen a gent del nord. De cavallers i soldats que baixaven des del Regne de Navarra cap a terres valencianes, atrets per les campanyes de Jaume I i tot el que venia darrere: guerra, terres… i oportunitats.

Encara que no eren la força principal —dominada per aragonesos i catalans—, sí que van participar en moments clau de la conquesta. Molts com a cavallers, altres com a mercenaris. Gent de frontera, acostumada al fred, a la muntanya… i a la guerra. I això, clar, es nota en la manera de vestir.

I com vestirien? Ells

Si ens posem en mode roba del segle XIII, els de Navarra són, sobretot, guerrers.

La peça central no admet dubte: cota de malla. Una camisa d’anelles de ferro, llarga fins a mitja cama, amb mànegues també llargues. Pes, protecció i presència. Davall, una jaqueta encoixinada per a esmorteir els colps.

Només amb això ja tenim la base d’un cavaller.

Damunt, la sobrevesta. I ací apareix el detall que marca diferència: el color roig i les cadenes daurades. Un símbol clar del Regne de Navarra, que dona identitat immediata. Una peça llarga, oberta per a poder muntar a cavall, que converteix el conjunt en alguna cosa reconeixible.

L’escut reforça encara més eixa idea. Forma ametlada, camp roig i les cadenes dibuixant l’estructura característica. Si hi ha un element que diu ‘navarrés’ sense necessitat de parlar, és este.

Sobre el cap, casc. Podria ser una capelina amb nasal o un gran elm més tancat. Depenent del moment, però sempre amb una idea clara: protecció total.

I ací entra un detall molt interessant: la capa. Una peça de llana gruixuda, curta, pensada per al fred. Colors foscos, pràctics. Un toc pirinenc que diferencia estos guerrers dels d’altres territoris.

Les armes, les habituals: espasa recta, llança amb banderola i alguna daga. Tot preparat per a la batalla, però també amb eixe punt visual que, si ho pensem, encaixaria perfectament en una Entrada.

I com vestirien? Elles

La versió femenina ens porta a una imatge més senzilla, però igual de coherent.

Túnica llarga de llana o lli, amb una sobre túnica sense mànegues —la sobrevesta— i un cinturó simple. Res d’excessos. Tot funcional.

Els colors es mantenen en la línia: rojos foscos, blaus, ocres o blancs. I si es vol donar un toc d’identitat, algun brodat discret amb motius de cadenes.

El cap cobert amb vel o toca, completant una imatge austera però elegant.

De la frontera a la Festa

Si comparàrem estos navarresos i navarreses del segle XIII amb el de la filà Navarros d’Alcoi, veuríem diferències clares. Haurien d’haver sigut vestits més militars, més directes, menys ornamentats. El de la Festa alcoiana, és clar, és més espectacular, més treballat, més fester.

Però tots dos tenen una cosa en comú: la idea de cavaller del nord. D’home de frontera que baixa cap al sud amb tot el que porta damunt.

I al final, d’això va este joc. De mirar arrere amb curiositat… mentre mirem al present amb orgull. Perquè la història és la base. Però la Festa… la Festa és el que la fa gran.

UN JOC... MOLT NOSTRE

Al final, tot açò no deixa de ser un entreteniment. Un d’eixos jocs que només s’entenen en clau festera alcoiana, quan la història, la imaginació i el sentiment es barregen sense necessitat de posar massa filtres.

Però també té alguna cosa bonica. Perquè, entre línies, ens recorda que darrere de cada filà hi ha un relat. Una història que va començar fa segles i que, any rere any, continuem reinventant.

I això sí que no és cap joc. Això és Festa.

Estigueu atents, continuarem jugant.