El treball que presentem és una anàlisi des de les perspectives de la Publicitat i el Disseny Gràfic. Forma part del Treball de Fi de Grau que la firmant d’aquest article va realitzar en 2023, qualificat amb excel·lent.

Hi ha moments concrets dins de les Festes d’Alcoi que ho canvien tot. I si n’hi ha un que marca realment l’inici, eixe és la Diana. El cartell de 1965, obra d’Antonio Pérez Jordá, ho entén perfectament i el converteix en protagonista absolut. No és una escena multitudinària. No hi ha desfilada. Hi ha un instant clau.

Una diana que marca el començament

A la part superior esquerra, una diana de colors vius —verd, groc, roig i blanc— concentra tota l’atenció. No és només un element visual: és un símbol directe del primer acte de la trilogia festera.

La referència és clara. La Diana, que se celebra a les sis del matí, dona inici oficial a la Festa. I el cartell captura eixe moment inicial, eixe “punt de partida”. Fins i tot hi ha un detall subtil però molt significatiu: la marca del número sis, associada a l’hora en què comença tot.

Fletxes, banderes i direcció

Des del centre de la composició, dues fletxes travessen la imatge amb les banderes mora i cristiana. Reforcen la idea de direcció, d’inici, de trajecte. La Festa comença.

Estos elements connecten la diana amb la dualitat festera, integrant els dos bàndols dins d’una mateixa acció simbòlica.

La primavera també arriba

A la part superior, una oroneta sobrevola la composició. És un detall menut, però carregat de significat. No només remet a l’arribada de la primavera, sinó també al moment del calendari en què se celebren les festes. La imatge, així, no sols parla de la Festa, sinó també del temps en què ocorre.

El context, en segon pla

Al fons, en tons grisos i blavosos, apareixen el castell i el campanar. No són protagonistes, però situen clarament l’escena. El degradat del fons, combinant grisos i blaus, aporta profunditat i separa els elements principals sense competir amb ells. És una composició neta, molt pensada, que recorda ja a plantejaments més moderns del disseny.

El text com a part del sistema

La tipografia es concentra en la part inferior, dins d’un rectangle blanc que organitza tota la informació. És una solució clara, funcional, quasi contemporània. Però “Moros y Cristianos” trenca esta norma: apareix en roig i integrat dins de la il·lustració, sent el primer element que capta la mirada.

Després, el recorregut continua cap a “Alcoy”, en negre i amb major pes, i la resta de la informació festera, incloent la referència a “Fiestas de San Jorge” i el seu interés turístic.

La Festa com a inici

El cartell de 1965 no intenta resumir tota la Festa. Fa una cosa més concreta i, alhora, més potent: assenyalar el moment en què tot comença. La Diana.

Amb una composició simbòlica, clara i directa, Pérez Jordá construeix un cartell que parla de temps, de ritme i d’inici. D’eixe instant en què Alcoi es desperta… i la Festa arranca.