El treball que presentem és una anàlisi des de les perspectives de la Publicitat i el Disseny Gràfic. Forma part del Treball de Fi de Grau que la firmant d’aquest article va realitzar en 2023, qualificat amb excel·lent.

Abans que sonen les bandes, abans que arranquen les esquadres, hi ha un moment clau: el despertar. El cartell de 1962, obra de Gonzalo Matarredona Llopis, captura precisament eixe instant. I ho fa amb una figura tan inesperada com carregada de significat: un gall.

El símbol del començament

El gall no és un element habitual en la iconografia festera. Però sí que ho és en el llenguatge simbòlic universal: és qui anuncia el dia, qui marca el pas de la nit a la llum. I en este cartell, eixa idea encaixa perfectament amb la Festa.

El gall es converteix en metàfora del començament, d’eixe moment en què Alcoi 'desperta' per a viure les seues festes. No representa un acte concret, sinó una idea més ampla: l’inici.

Geometria per a construir el missatge

Formalment, el cartell aposta per una simplificació clara. Les formes són geomètriques, netes, reduïdes a l’essencial. La composició està dividida verticalment en dos parts. A l’esquerra, el gall, construït amb volums sintètics i colors contrastats. A la dreta, una forma blanca que conté els símbols dels dos bàndols: la creu cristiana i la mitja lluna mora. Tot està pensat per a ser entés d’un colp d’ull. No hi ha detall superflu. Només forma i significat.

Els símbols dins del símbol

Un dels detalls més interessants és com el cartell integra els emblemes festers dins de la pròpia estructura del dibuix. Les plomes del gall no són només decoratives: contenen els colors i els símbols dels dos bàndols. La dualitat mora i cristiana queda així incorporada dins d’un únic element.

És una solució intel·ligent que reforça la idea d’unitat dins de la diferència.

Color i contrast

La paleta combina grisos, blaus, verds i negres, amb tocs de morat. Tot es manté dins d’un equilibri controlat, sense estridències, però amb prou contrast per a diferenciar clarament les formes. El resultat és una imatge moderna, clara i amb molta força gràfica.

El text, ordenat i funcional

Tot el text es concentra en la part inferior, alineat majoritàriament als extrems. L’autor combina tipografies de pal sec i amb serifa, aportant varietat dins d’una estructura ordenada. El nom de la ciutat és el que més destaca, seguit de “moros y cristianos” i la resta de la informació. La data, en canvi, queda en un segon pla.

Quan la Festa es converteix en idea

El cartell de 1962 no intenta descriure la Festa tal com és. Fa una cosa diferent: la sintetitza en un concepte. El despertar. Amb una imatge senzilla però carregada de significat, i amb un llenguatge geomètric cada vegada més present en estos anys, este cartell confirma un canvi de direcció: menys narració, més símbol.

Perquè, de vegades, per a anunciar una festa… només fa falta un gall.