En política no valen els matisos, ni molt menys, les excuses. I el que ha passat amb el pressupost municipal d’Alcoi són només pretextos per a justificar allò injustificable. Per segona vegada, Guanyar, PP i Vox han decidit votar en contra, no ja d’un document econòmic, sinó del progrés de tota una ciutat. I ho han fet, lamentablement, sense ni tan sols asseure’s a negociar.

Com a alcalde, i com a veí d’Alcoi, em costa entendre aquesta actitud. Perquè els pressupostos no són del govern, sinó de la ciutat. Són els recursos per a millorar carrers, reforçar l’atenció social, impulsar els serveis públics, ajudar entitats i generar oportunitats. Bloquejar-los no és fer oposició; és actuar amb una irresponsabilitat que té conseqüències reals.

En el cas de Vox, sincerament, no hi ha sorpresa. És un partit que ha fet de la negació del progrés i del consens la seua bandera. La seua posició és coherent amb el seu plantejament antisistema (i amb l’absurd en que la majoria de vegades es mouen): dir no a tot allò que supose avançar en drets, en cohesió social o en benestar.

Per la seua banda, el Partit Popular ha tornat a actuar com sempre: sense cap projecte, sense propostes, sense voluntat de construir. Ni una aportació, ni una esmena rellevant, ni una alternativa. Simplement el “no” com a estratègia, el xantatge i el fang. Un “no” que no busca millorar res, sinó desgastar al govern encara que això supose perjudicar Alcoi, caiga qui caiga, encara que això perjudique també a l’interés general.

Però si alguna cosa ha sigut especialment decebedora és la posició de Guanyar. No perquè no puguen discrepar del nostre projecte -faltaria més-, sinó perquè han decidit abandonar la via del diàleg que fins ara havia sigut possible i tan fructífer. Han preferit parapetar-se darrere de consignes i convertir el debat en un bloqueig estèril. El projecte d’Alcoi Sud s’ha utilitzat com una excusa, com una línia roja artificial que ha impedit qualsevol marge de negociació. I això, honestament, és difícil d’explicar a la ciutadania.

A la fi, la pregunta és molt senzilla: qui guanya amb tot açò? Evidentment, Alcoi no. Durant el mes que ara s’obri, la ciutat queda en una situació d’espera innecessària. Tot per una estratègia que, a més, naix condemnada al fracàs, perquè no hi ha cap alternativa de govern viable ni cap majoria possible per a una moció de censura sense trair als seus propis votants.

I malgrat tot, Alcoi tindrà pressupost. Perquè la llei ho garanteix, i perquè la responsabilitat final és permetre que la ciutat continue avançant. Serà més tard del que hauria sigut desitjable, sí. Però arribarà. I serà el pressupost més ambiciós de la història d’aquest Ajuntament, de més de 77 milions, pensat per a reforçar el nostre escut social, per a no deixar ningú enrere i continuar transformant Alcoi.

Aquesta situació, però, ens deixa una conclusió molt evident: cadascú ha quedat retratat davant del seu propi espill i davant de la ciutadania. I confie que la gent sàpiga distingir entre qui suma esforços i qui prefereix bloquejar.

Nosaltres continuarem fent el que hem fet sempre: treballar. Per Alcoi i pels alcoians i alcoianes.