El treball que presentem és una anàlisi des de les perspectives de la Publicitat i el Disseny Gràfic. Forma part del Treball de Fi de Grau que la firmant d’aquest article va realitzar en 2023, qualificat amb excel·lent.

Una idea al centre de tot

Hi ha cartells que expliquen una festa… i altres que troben la clau per resumir-la. El de 1961, obra de Pedro García Aznar, gira al voltant d’una sola idea poderosa: el “volaoret”. No com a detall anecdòtic, sinó com a autèntic eix conceptual i visual de tota la composició.

El “volaoret”, més que un element festiu

El “volaoret” no és una invenció gràfica: forma part de l’imaginari real de les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi. Tradicionalment vinculat a l’acte de La Retreta —el moment més desenfadat i satíric de les festes—, aquest artefacte pirotècnic, lleuger i giratori, era utilitzat especialment per la filà Cruzados. El seu moviment, quasi hipnòtic, convertia la nit en un espectacle de llum i dinamisme, amb una estètica molt característica que ha quedat gravada en la memòria col·lectiva.

Amb el temps, el “volaoret” ha esdevingut també un símbol visual: una forma recognoscible, associada tant a la festa com a una manera de viure-la, més popular i irònica. És precisament aquesta càrrega simbòlica la que García Aznar sap aprofitar.

Lluny de ser un simple element decoratiu, el “volaoret” es converteix en l’esquelet del cartell. A partir d’ell, tot s’organitza amb una precisió quasi matemàtica. En l’eix horitzontal, les banderes mora i cristiana; en el vertical, el turbant i el casc. Una creu visual que sintetitza, amb una claredat extraordinària, la dualitat de la Festa.

Un centre simbòlic

En el punt d’intersecció d’aquest sistema apareix l’escut d’Alcoi, reforçant la idea de centralitat i identitat. No és només un recurs compositiu: és el lloc on convergeixen tots els significats.

Geometria que parla

La resta del cartell respon a aquesta mateixa lògica d’ordre. Formes geomètriques, composició bidimensional i un gran fons roig que domina més de mitja superfície, generant tensió sense trencar l’equilibri. Tot està mesurat, tot té funció.

Color i síntesi

Els colors, plans i sense artificis, reforcen la lectura immediata: roig, verd i groc com a base, amb presència de blau i blanc. No hi ha distraccions. Cada to està al servei de la idea central.

Tipografia en segon terme

Fins a quatre tipografies conviuen en el cartell, però cap d’elles eclipsa el protagonisme del “volaoret”. El text guia la lectura —amb “Fiestas a San Jorge” com a primer impacte— però és la imatge la que realment construeix el discurs.

Quan una forma ho explica tot

El cartell de 1961 demostra que, de vegades, una sola idea ben utilitzada pot sostenir tota una obra. El “volaoret” no només organitza l’espai: ordena el significat. I converteix el cartell en una síntesi visual tan simple com memorable.