Un canvi de mirada

Després d’anys de síntesi i símbol, el cartell de 1974, obra de Ramón Castañer Segura, trenca amb tot allò anterior per posar el focus en allò més humà. Ja no hi ha esquemes geomètrics ni jocs abstractes: hi ha un rostre. I és suficient.

El primer pla com a protagonista

Tot el cartell està dominat per la figura d’un home en primeríssim pla. El seu rostre, treballat amb detall i realisme, concentra tota la tensió de la composició: la mirada intensa, els ulls brillants, els llavis pressionats, el front arrugat. No és una figura qualsevol, és una actitud. Una manera d’entendre la Festa des de dins.

Entre dos mons

L’home vesteix armadura cristiana, però el seu casc incorpora també la mitja lluna. Una dualitat subtil però carregada de significat, que transforma el personatge en una síntesi viva dels dos bàndols. No hi ha confrontació explícita: hi ha convivència dins d’una mateixa imatge.

La força del gest

Les mans, en primer terme, subjecten amb força l’empunyadura de l’espasa. El gest és contingut però contundent, com si tota l’energia del cartell es concentrara en eixe punt. La pinzellada, gruixuda i expressiva, reforça aquesta sensació de tensió i volum.

Una paleta continguda

El color juga un paper clau en aquesta atmosfera. El gris domina l’escena, creant una base sòbria i equilibrada, mentre que el roig apareix com a contrapunt, aportant intensitat sense trencar l’harmonia general. Tot sembla reduït a l’essencial, com si res sobrara.

Tipografia integrada

El text, pintat a mà amb una tipografia de pal sec però irregular, es concentra en la part inferior. Tot en roig, amb variacions de mida que marquen la jerarquia: “Alcoy” en primer lloc, seguit de “Moros y Cristianos” i, finalment, “a San Jorge”. La data, en canvi, destaca amb una presència més contundent.

La pintura com a llenguatge

Realitzat en oli sobre llenç i reproduït en offset, el cartell respira un caràcter pictòric evident. No és només una imatge: és una escena capturada amb matèria, amb textura, amb gest.

Quan la Festa té rostre

El cartell de 1974 no necessita ornaments ni símbols dispersos. Amb un sol personatge, construeix tot un relat. Una Festa que, per un moment, deixa de ser col·lectiva per mirar-nos directament als ulls.