És el cirer un arbre caducifoli, ja que perd la fulla totalment. Durant l’hivern no crida gens l’atenció. Quan anem als bancals per a veure els cirers o treballar-los, podem dir que no irradien optimisme, és com si estigueren apagats. Fins que a poc a poc, a mesura que va acostant-se la primavera, comencen a inflar-se els botons o gemmes i, a la fi, es produeix l’esclat. S’omplin de flors blanques, i color rosa, i el paisatge i els camps s’inunden de bellesa i d’aromes. Tant els llauradors com els visitants gaudeixen i es congratulen amb goig i satisfacció.

Les cireres són un fruit dels més esperats de la temporada primavera- estiu. Encara que tots les coneixem, convé recordar els seus colors diversos de rojos i granats són d’una bellesa excepcional. És interessant conèixer les propietats alimentàries i nutricionals d’aquesta fruita. A més de la seua riquesa en antocianines i flavonoides, són riques en vitamines A i C, fibra, ferro, fòsfor, calci, zinc, seleni, magnesi i sobretot, potassi. La seua composició, a part del que s’ha dit abans, principalment es d’aigua i fructosa i per aquesta raó tenen poques calories. Són també un antiinflamatori natural que redueix els dolors musculars i articulars. Ideals per a dormir bé perquè tenen una font natural de melatonina. Per totes aquestes raons podem dir que milloren la salut cardiovascular i general.

L’orografia de l’interior de les muntanyes d’Alacant i els camps que les acompanyen tenen les condicions més idònies per al conreu d’uns cirers que produeixen cireres de qualitat, color i sabor envejables. Des de la Vall de Laguar fins a Alcoi passant per la Vall de Gallinera, Planes, Almudaina i Benimarfull podem contemplar un paisatge idíl·lic.

És on es troben les Cooperatives de la Muntanya d’Alacant. Fa molts anys que formen part d’aquesta història i per esta raó ofereixen el millor sortit de cireres d’Espanya, ja que són les més dolces i primerenques.També són molt importants les varietats, de les quals podem escollir, entre altres: la burlat, tilagua, early lory, garrafal, prime giant, picota i picota ambrunesa, i com no, la planera, que com indica el seu nom ja podem pensar d’on serà.

Per finalitzar, no pot faltar un sonet dedicat a aquest arbre tan bonic i popular que ens dona el seu fruit entre maig i juny especialment, uns mesos en els quals no prem la calor encara. Cuidar la nostra cirera és, en essència, protegir el paisatge dels bancals que defineixen la nostra identitat i assegurar que les nostres terres segueixen sent sinònim de vida i tradició. Que cada mos de cirera ens recorde la dolçor de viure amb alegria. Mes enllà del seu sabor dolç i intens, aquestes cireres són un xicotet tresor de salut que tenim el privilegi de conrear. Fem d’elles l’emblema de la nostra taula esta primavera.

RECOLLINT LA CIRERA

Es trobem en el camp en els albors

d’un matí en la plena naturalesa,

plantació ubèrrima ¡quina bellesa

decorades les rames de colors!

Feliços estan els agricultors

collint cirera que és de gran dolcesa;

fent gala de la seua fortalesa

posant de manifest el seu esforç.

És el cirer seductor, elegant

quan està en flor, formós, sembla un galant

que inspira simpatia i confiança.

La collita d’enguany és abundant,

el camperol s’omplirà d’esperança

en aquesta Muntanya d’Alacant.