L’Entrada Cristiana ha continuat avançant amb força, a l’espera de l’esclat final: el pas de l’Alferesia de la filà Asturianos, un homenatge viu a les terres del nord i a l’origen llegendari de la Reconquesta.

La desfilada ha començat amb els festers i festeres de la filà i la seua esquadra oficial, marcant el pas d’un seguici que ha combinat història, imaginari i sentiment.

Com marca la tradició, la figura de mossén Torregrosa ha obert el relat. Rubén Calatayud ha representat al retor d’Alcoi en els fets de 1276, aportant eixe punt simbòlic que connecta directament amb l’essència de la Festa.

A continuació, han aparegut els ‘Monxus Guerrerus’, defensant la creu sagrada amb l’acompanyament de la Colla de Campaners d’Alcoi i la percussió Raval Jussà, en una escena carregada de força i espiritualitat. El seguici ha crescut amb una posada en escena rica en detalls i referències a l’imaginari asturià.

Eels ballets de Virginia Bolufer i Ana Botella, han estat integrats amb naturalitat dins del conjunt. Han desfilat els ‘Gandayas’, amb el seu aire festiu i desenfadat; les ‘Agüeras’, guardians de l’aigua; els entremaliats ‘Xarabatus’; les bruixes, coneixedores dels secrets de la natura; els ‘Llugareñus’, representant el poble; i els ‘Valerosus’, soldats fidels a l’Alferes i la Creu de la Victòria, element que més tard esdevé en element important. Tot un univers simbòlic que ha donat cos a una proposta coherent i molt treballada en els quals les creus, els esquellots i les campanes han fet de fil conductor.

Un dels moments destacats ha sigut el pas dels dotze cavallers i les setze dames, un grup molt especial per a l’alferes. Pertanyen a cinc famílies i tres generacions amb molta vida i Festa viscuda junts, que han escenificat el caràcter profundament familiar d’esta Alferesia. Vestits amb dissenys de Juan Climent, han desfilat sobre una carrossa del Llombo, mostrant elegància i unitat.

La música ha sigut un altre dels pilars del seguici: forta, ràpida, guerrera i asturians, amb la participació de formacions com la Colla Mal Passet, Música Nova d’Alcoi o l’Ateneu Musical de Rafelguaraf, entre altres, que han aportat ritme i ambient a una desfilada que no ha perdut intensitat en cap moment.

El moment central ha arribat amb l’Alferes Cristià, Fernando Jordà Abad, que ha encarnat la figura de Pelayo amb una càrrega simbòlica clara: l’inici de la Reconquesta i la força de la Creu de la Victòria Asturiana, un símbol de fe i protecció divina que marcaria el començament de la recuperació dels territoris cristians. La Creu de la Victòria simbolitza la unió dels pobles, la memòria viva de les llegendes i la força de la fe al voltant de Pelayo. És l’element central de la carrossa, junt amb el fum purificador que ha anat escampant.

Ho ha fet acompanyat per la seua favorita, Rosa Jornet Claros, i les seues filles, Ana i Sara, en una imatge que ha reflectit el caràcter familiar i emocional del càrrec. Els vestits han mantingut una línia elegant i coherent amb tot el seguici.

El carrer s’ha omplit així de referències a Astúries, amb una ambientació que ha fet valdre la unió, la tradició i la memòria. Una proposta que ha connectat amb el públic i que ha transmés amb claredat el missatge de la filà.

El tancament ha arribat amb una esquadra especial que ha aportat un punt original i potent: guerrers pescadors asturians que, segons la proposta, han convertit les restes dels seus vaixells en armadures per a la batalla. Una imatge final que ha completat un conjunt sòlid, coherent i carregat de significat.