Des del Partidor, on el carrer Sant Vicent Ferrer es converteix en mirador privilegiat de la Festa, s’ha tornat a viure eixe instant que separa l’espera de l’esclat. Des del balcó, mirades nervioses, silenci contingut i una ciutat sencera pendent d’una frase que ho canvia tot. I quan arriba, tot es posa en marxa.

“Per Alcoi i per Sant Jordi, avant l’Entrada”. Amb eixes paraules, dites amb la força d’un ritual compartit, han començat les Entrades de Moros i Cristians d’Alcoi 2026. Primer al matí, amb el bàndol cristià; després a la vesprada, amb el bàndol moro. Dos desfilades diferents, però unides per un mateix batec: el de la ciutat que es reconeix en la seua Festa.

El Partidor s’ha convertit, una vegada més, en el quilòmetre zero de l’emoció festera. Des d’ací ixen les primeres notes musicals que ja no tornen arrere, els primers passos que es converteixen en riu de gent, en coreografia col·lectiva, en memòria viva d’Alcoi. La frase pronunciada des del balcó no és només una ordre: és el permís perquè la Festa deixe de ser espera i es convertisca en carrer.

Al matí, la llum ha anat omplint Sant Nicolau mentre els cristians avançaven amb solemnitat i orgull. A la vesprada, amb un altre color de llum i de pell, els moros han pres el relleu amb la mateixa intensitat, transformant la ciutat en escenari compartit d’història i festa.

Des del balcó es condensen mesos de preparació, d’assaigs, de nervis i d’il·lusions. Un instant curt que ho explica tot: que la Festa ja està ací, que Alcoi ja està dins de les seues Entrades, i que el temps, durant unes hores, camina al ritme de la música festera.