Després de dinar, Alcoi ha tornat a obrir-se en canal, com cada Entrada Mora, quan la vesprada ha començat a caure i la ciutat s’ha quedat suspesa entre la llum i el fum, entre el crit i la música. Les primeres esquadres de la filà Marrakesch han posat en marxa una capitania que ha respirat identitat, orgull i una manera molt clara d’entendre la Festa: com un relat que es viu, se sent i es comparteix.

Des del primer moment, el seguici ha deixat clar que no ha sigut una proposta convencional. La filà Marrakesch ha fet parlar la Festa amb una veu pròpia, una veu que ha volgut recuperar la complexitat de la història i donar espai a totes les mirades.

Hem vist els Zenates, evocant les grans confederacions berbers que van marcar l’Edat Mitjana; el grup Haifa, que ha aportat una visió de convivència i equilibri mediterrani; les Xeics, amb la seua presència destacada en dromedari i carrossa com a cercle més pròxim de les favorites; i els Sanhaja, que han recordat les arrels fundacionals de grans imperis del desert. També han tingut protagonisme els grups de poble, Rajul Almadina i Nahif Almadina, que han aportat una mirada més quotidiana i humana del relat.

El discurs visual dissenyat per Juan Climent s’ha completat amb la força simbòlica de Ghaliya, Masmuda i els Jundiun, figures que han representat la força femenina, la resistència col·lectiva i la protecció del poble. Tot en conjunt ha construït un univers compacte, coherent i amb una forta càrrega emocional.

Els ballets han reforçat esta narrativa amb una lectura coreogràfica de la memòria i la resistència. Les propostes de Carmina Nadal, Ana Botella i el Ballet Gawazi han aportat una dimensió escènica que ha combinat força, delicadesa i una expressivitat que ha encaixat amb el discurs general del seguici.

Un dels moments més solemnes ha arribat amb la irrupció dels Emirs del Capità, que han avançat amb una presència majestuosa, recordant també la figura de Joaquín Picó, absent però present en el record compartit de tota la desfilada. La Societat Unió Artística Musical d’Ontinyent ha posat el marc sonor d’aquest tram amb un to cerimonial que ha elevat encara més la solemnitat del conjunt.

La música ha sigut un dels grans fils conductors de la capitania. Les interpretacions de la Societat Musical La Pau de Beneixama, la Xafigà, Raval Jussà, la Societat d’Alfafara, l’Avanç del Campello, la Música Primitiva Apolo d’Alcoi i l’Agrupació El Trabajo de Xixona han construït un paisatge sonor ric, canviant i profundament expressiu. La marxa Almanä, composta expressament per Francisco Valor, ha destacat especialment com a peça emocional del Capità, convertida en homenatge íntim i familiar, amb un nom fet amb les inicials dels fills i record especial als pares.

La Favorita, Lola Gómez Miralles de Imperial, ha desfilat en una carrossa independent amb la seua família, acompanyada per la rodella Alejandra Gómez. El conjunt ha aportat una lectura més íntima del càrrec, reforçant la idea que darrere de la solemnitat també hi ha família, emoció i vida compartida.

El Capità Moro, José Ignacio López Romá, s’ha convertit en Al-Azraq amb una presència serena i contundent, acompanyat pels seus fills Ignacio i Alberto. La seua capitania ha sigut una declaració d’intencions: dignitat, resistència i orgull fester convertits en relat visual.

El disseny del seguici, a càrrec de César Vilaplana i Saúl Santonja, ha mantingut una coherència estètica que ha travessat tota la capitania. La proposta ha combinat història, simbolisme i espectacularitat visual amb una identitat molt definida.

L’Esquadra Especial, ‘Els Forjadors del Silenci’, dissenyada pels Germans Piñero, ha posat el punt culminant amb una imatge de força i solemnitat: cuirasses d’alabastre, rojos intensos i una concepció de la bellesa com a combat.