Alcoi ha tornat a entrar en aquell estat tan particular en què la ciutat sembla bategar al ritme de la música mora, mentre la vesprada s’ha anat desfent lentament i la llum ha començat a cedir espai a la nit.

Les 14 filaes mores han anat avançant pel recorregut de l’Entrada reforçant la sensació d’unitat del bàndol, mentre les roponaes han tornat a exercir eixe paper essencial de transició i respir entre elles. Les carrosses han completat el relat tancant cada conjunt amb una imatge pròpia i recognoscible. Com sempre, l’Entrada Mora ha mantingut eixa capacitat única d’atraure la mirada i fer-la quedar-se, com si cada formació obrira una xicoteta història dins d’un relat més gran.

Les esquadres especials han sigut, com sempre, els moments més esperats. La Capitania Mora de la filà Marrakesch ha irromput amb una proposta de gran impacte visual. Els Forjadors del Silenci han desplegat una imatge de força continguda i solemnitat, amb cuirasses d’alabastre i rojos intensos que han convertit el pas de la capitania en una escena d’alta càrrega simbòlica. La idea de la bellesa com a combat ha quedat plasmada en cada detall del disseny i en la presència compacta del conjunt.

Els esquadrers d’en Mig han tornat a marcar el pols central de la desfilada amb un pas que ha dividit simbòlicament la vesprada en dos moments. La seua presència ha funcionat com a frontissa emocional entre la intensitat inicial i el crescendo final.

El tancament ha estat reservat a l’esquadra especial de l’Alferesia dels Realistes, amb disseny d’Ignacio Trelis, que ha posat el punt final a una Entrada Mora treballada amb profunditat simbòlica. La proposta ha aportat una lectura pròpia del relat fester, reforçant la identitat del conjunt amb una imatge final potent i ben definida.