L’Entrada Mora ha avançat cap a la nit i, amb les llums de l’enramada acabada de pintar ja enceses. L’Alferesia de la filà Realistes ha transformat el carrer en un escenari ple de misteri, força i simbolisme. El que s’ha vist no ha sigut només una desfilada, sinó una història que ha anat prenent forma pas a pas, amb una posada en escena que ha apostat clarament pel relat.

El seguici ha començat amb els festers i festeres de la filà i l’esquadra oficial, però de seguida ha quedat clar que els Realistes han volgut anar més enllà. Sota la figura de Landrac, el Vell de la Muntanya, han construït una proposta hereva del mite i la memòria, amb un fil conductor potent que ha recorregut tot el conjunt. El missatge ha estat present des del primer moment: lluita, mort i eternitat.

Cada bloc ha representat una peça d’eixa cadena mítica. Han desfilat els ‘Al-Sham’, com a forces primitives fidels a Landrac; les ‘Sibilas’, guardians de les estrelles; titelles amb els fills d’emirs i hurís, com a símbol de continuïtat; i la sàvia de la madrassa, interpretada per la mare de l’Alferes, com a figura de transmissió del coneixement. També han destacat els portadors ‘Aysha’ i ‘Zahara’ o els cavalls Bashir, que han aportat una imatge solemne i cuidada.

Un dels moments més especials ha sigut la presència del santó, recuperat enguany i interpretat per Rafa Segura, que ha connectat amb l’essència més espiritual del relat. Tot això ha estat acompanyat per una base musical molt rica, amb la participació de diverses bandes i colles que han sabut adaptar-se als diferents moments de la desfilada, generant una atmosfera immersiva.

Els ballets, amb el Gawazy i el de Virginia Bolufer, han aportat moviment i plasticitat, reforçant una estètica animalesca, amb disseny general de Gloria Segura. El conjunt ha avançat amb coherència, com una força imparable, tal com havia plantejat la filà.

Els emirs i les hurís, guardianes de l'harem han afegit sumptuositat i espiritualitat a la història que els Realistes han anat contant en un seguici marcat per la il·lusió.

L’emoció s’ha vist en el rostre de la favorita, Cristina Arner, ha desfilat amb la seua filla. Després l’Alferes Moro, Miguel Espí Mayor, que ha desfilat en quadriga junt amb el seu fill, convertint-se simbòlicament en Landrac. Espí, representació de Basim Ibn Ishaq, portador de la rodella i centre simbòlic de la història, moment en què la llegenda ha pres forma definitiva davant el públic. La sensació ha sigut clara: el relat havia completat el seu recorregut.

Ha sigut una entrada carregada d’emoció, també pel component familiar: mentre que el seguici ha comptat amb la participació del pare, la mare i el germà de l’Alferes. Una proposta viscuda des de dins, com una sola ànima.

El tancament ha quedat en mans de l’esquadra especial, amb disseny d’Ignacio Trelis, que ha posat el punt final a una Alferesia diferent, intensa i molt treballada, que ha apostat pel simbolisme i la identitat pròpia.