Entre la solemnitat i l’emoció del dia gran, Alcoi també troba espai per al somriure. La Diana del Cavallet ha tornat a aparéixer com eixe respir alegre enmig de la intensitat de la trilogia, recordant a tots que la Festa també és joc, memòria i complicitat.

Des de la Font Redona, les filaes Realistes i Berberiscos han iniciat el seu descens amb els seus inconfusibles cavalls de cartó. No són bèsties de guerra, però sí símbol viu d’un origen: el de les antigues filaes de cavalleria que, amb el pas del temps, han sabut conservar este gest convertint-lo en tradició. I en espectacle.

Sant Nicolau ha tornat a ser l’escenari de les dos coreografies úniques, en les quals els moviments marcats, el ritme i la complicitat entre festers han dibuixat escenes que sempre arranquen aplaudiments. El públic, entregat, ha seguit cada pas amb un somriure, sabent que este acte té alguna cosa especial: la capacitat de connectar amb el costat més humà i desenfadat de la Festa.

La Diana del Cavallet busca emoció directa, i ho aconsegueix. És eixe moment en què festers i mirons comparteixen un moment diferent, més lleugera, però igual de sentida. Un instant que marca l’equador de la trilogia festera i que serveix també d’avantsala per als actes més solemnes que encara han de vindre.

Amb els cavallets guardats i el record encara fresc, Alcoi continua avançant en el seu dia gran i, como tota la Festa, la tens en Pagina66.