El dia dedicat a Sant Jordi ha tancat el seu recorregut amb la solemnitat que mereix el patró. La Processó General ha tornat a reunir a tot el món fester en un acte que és, per damunt de tot, homenatge i gratitud.

Des de l’església de Santa Maria fins al temple de Sant Jordi, la relíquia i la imatge eqüestre han recorregut els carrers del Centre envoltades de devoció. No és una desfilada més: és el moment en què la Festa s’atura per a mirar al seu origen, per a recordar per què Alcoi viu amb tanta intensitat estos dies.

Ciris encesos, música processional i el so metàl·lic dels vestits festers han marcat el pas d’una comitiva en la qual han participat filaes, càrrecs i fidels. Una banda sonora única que només es pot entendre quan la fe i la Festa caminen de la mà sense perdre el compàs.

Enmig de tot, la mirada s’ha dirigit de nou cap al Sant Jordiet. Mateo Vilaplana ha tornat a representar al patró amb la naturalitat i la responsabilitat d’un xiquet que, sense deixar de ser-ho, es converteix en símbol de tota una ciutat. Cada pas seu, cada gest, ha estat seguit amb respecte i emoció.

La Processó General no és només el final dels actes religiosos del dia gran. És també un punt d’unió, un instant compartit en què Alcoi es reconeix en la seua tradició més profunda. Quan la relíquia torna a casa, també ho fa el sentiment d’haver complert amb el patró.

Amb els últims compassos apagant-se i la cera consumint-se lentament, la ciutat es prepara ja per a encarar el tram final de la trilogia. Però ho fa amb la certesa d’haver viscut, una vegada més, el cor més solemne de la seua Festa. I ho veiem en Pagina66.