Abans de la pólvora, l’últim dia de Festa a Alcoi també té un espai reservat per a les rialles. El Contraban ha tornat a demostrar que la ironia i el bon humor formen part imprescindible dels Moros i Cristians, en un acte que any rere any congrega a un públic fidel, disposat a començar la jornada amb un somriure. I qui no arriba tan de matí a la plaça, ho veu en Pagina66.

En la plaça d’Espanya, els Contrabandistes —la filà Andaluces— han arribat a cavall amb la seua desimboltura habitual, disposats a negociar amb els Llauradors, guardians de la fortalesa. L’objectiu és clar: travessar el castell per a “comerciar”. La resposta, també: un no rotund que obri la porta a una conversa carregada de dobles sentits, acudits i referències que no deixen cap tema sense tocar.

I és que el Contraban és molt més que una representació. És un mirall amb clau d’humor.Tot té cabuda en un diàleg àgil que ha fet parada en assumptes com el jardí de la Rosaleda, els pelegrins de l’Any Jubilar d’Alcoi, la circulació pel carrer la Hispanitat o Entença, el preu dels lloguers, el que costa omplir el dipòsit del cotxe i fins i tot figures com Trump. Cada frase, cada rèplica, ha sigut rebuda amb aplaudiments i rialles per un públic que ja sap a què ve: a riure’s un poc de tot, també de si mateix. També enguany ha hagut sorpresa, amb una persona molestant, que s’ha endut ràpidament la Policia Local.

Amb més d’un segle d’història, este acte manté intacta la seua essència. El llenguatge directe i la complicitat entre ambdues filaes construeixen un instant que, malgrat repetir-se cada any, sempre sona nova. Perquè el món canvia, i el Contraban s’encarrega de contar-ho a la seua manera.

Amb el riure encara present, Alcoi continua avançant cap a l’Alardo, on el to canvia i la pólvora pren el protagonisme. Però abans, el Contraban ha deixat clar que la Festa també sap mirar-se amb humor.