Hui Alcoi tremola, i no és de por. Ens agrada la pólvora, i molt. Tant, que enguany han sigut 2.960 quilos els que han convertit els carrers en un autèntic camp de batalla festera en el matí de l’últim dia.

Després de la negativa a entregar el castell en l’Ambaixada Mora, als cristians no els ha quedat altra que defendre la fortalesa. I ho han fet com marca la nostra particular tradició: amb arcabussos, amb pas ferm i amb el soroll sec de cada tret que ressona entre façanes i cors. L’Alardo no és només un acte, és una experiència. L’olor de la pólvora, la boira que es queda suspesa i el ritme constant dels trets fan que tot Alcoi respire al mateix compàs.

Però en esta batalla, ja se sap, la història es repeteix. Els moros han avançat amb força, superant la resistència cristiana en una lluita intensa que ha anat guanyant terreny metre a metre. Els carrers han sigut testimoni d’un enfrontament vibrant, amb filaes entregades i un públic que no ha perdut detall.

I després de la pólvora, el cos a cos. Primer a peu de terra i després entre els merlets del castell, la batalla ha continuat amb espases i sabres, posant el punt final a un matí carregat de tensió i emoció. Un dels moments més esperats, on els càrrecs representen la lluita definitiva amb una escenificació que concentra tota la força simbòlica de la Festa.

El desenllaç, el de sempre. A migdia, la mitja lluna oneja sobre el castell. Els moros han aconseguit la victòria i Alcoi ja mira cap a la vesprada, on arribarà la revenja cristiana. Perquè en la Festa, com en la història que representa, encara queda molt per dir, i per veure en Pagina66.