Després de la victòria mora del matí, amb la mitja lluna onejant dalt del castell, la vesprada ha tornat a posar la paraula abans de recórrer de nou a la pólvora. Però en Alcoi, quan arriba este moment, tots saben que el diàleg és intens… però també que la història ja està escrita en forma de representació.

A primera hora de la vesprada, les tropes cristianes han tornat a la càrrega, esta volta amb la veu com a única arma inicial. L’Ambaixada Cristiana, amb Antonio Delgado al capdavant, ha implorat la recuperació d’Alcoi i del seu castell, intentant revertir el resultat del matí. Paraules fermes, gestos carregats de simbolisme i un missatge clar: Alcoi no es rendeix.

Però dalt de la fortalesa, l’Ambaixador Moro, Óscar Martínez, ha mantingut la posició sense cedir ni un mil·límetre. El parlament cristià no ha aconseguit trencar la defensa moral dels vencedors del matí. I així, la paraula ha anat pujant de to fins a esgotar el camí de la negociació.

Quan el diàleg s’ha acabat, ha tornat el que Alcoi coneix tan bé: la pólvora. Els carrers del centre han tornat a omplir-se del núvol dens dels trabucs, amb una nova batalla d’arcabusseria que ha fet tremolar cada racó. Els 2.960 quilos de pólvora que es disparen durant tot el dia han tornat a fer-se sentir amb força, marcant una vesprada intensa, sorollosa i plena d’emoció.

La guerra simbòlica continua, com sempre en la Festa. I mentre el fum es dispersa entre façanes i carrers estrets, Alcoi sap que encara queda camí fins al final de la trilogia i que ho veu en Pagina66.