El 2026 ja és any d'eleccions, les autonòmiques a Extremadura, Aragó Castella i Lleó i ara a Andalusia, amb els resultats que ja estem veient, el tàndem PP-Vox amb majories sobrades per governar amb el que això implica, en retallades en drets socials, en polítiques d'Igualtat, a implantar normes de primar l'atenció a les persones nacionals davant de les estrangeres la cridada “Prioritat Nacional”, fins i tot estant regularitzats com si no es tractés d'éssers humans com nosaltres.

La restricció en polítiques feministes, LGTBI, Memòria Històrica, revisionisme climàtic, foment de la Sanitat i Educació Privada, baixada de Impostos als que més tenen i un llarg etc.

No obstant això i malgrat tot, la "demoscòpia electoral" els sondejos que es porten a terme fins i tot des dels mitjans progressistes, auguren arribat el moment en unes eleccions generals una majoria absoluta de la dreta i l'extrema dreta sense tenir en compte determinades dades, com és els efectes beneficiaris de la reforma laboral amb la baixada de la temporalitat, la revaloració de les pensiones, pujada de més del 60% de l'SMI, 22 milions de cotitzants, la creació més gran d'ocupació i creixement econòmic de la UE, reducció de la pobresa amb la creació de l'Ingrés Mínim Vital, etc. Tot això no fa efecte en els sondejos ia més ho veiem amb els resultats que están anticipant les eleccions autonòmiques.

Per a les opcions progressetes que tenen tant en contra -els mitjans de comunicació en mans de poderosos grups financers al servei dels seus interessos- les xarxes socials impregnades de bulls i dominades per l'extrema dreta, i tot apuntan a les persones vulnerables, treballadors mil euristes que no poden emancipar-se o trobar un habitatge - l'habitatge el taló d'aquil·les d'aquest Govern, les mesures incipients que està donant ara amb la nova Llei d'Habitatge i la creació de l'Empresa Pública d'Habitatge, o el no poder obligar a la majoria de les autonomies del PP a complir-la. L'Habitage per al Govern central, doncs pot ser la seva tomba. 

Però a més el cost de la la cistella de la compra i el fet d'haver bregat els Governs de Sánchez amb la Pandèmia, la Guerra d'Ucraïna, ara el conflicte amb l'Iran, etc. i malgrat els resultats “Macroeconòmics”, no arriba el benestar a la gent més necessitada que és la majoria social del país. 

La política territorial amb el cas més delicat,el de Catalunya i el procés d'independència que li va arribar per culpa de el PP quan va iniciar amb el recurs davant el TC i va tombar la reforma de l'Estatut, va deixar una situació crítica que amb l'aplicació de l'article 155 va portar a un trencament d'una gran part de la societat catalana amb la resta d'Espanya. Tot i això al PP mai no li va importar ja que aconsegueix redit electoral a la resta de l'Estat parlant dels "privilegis dels catalans" i que són uns dolents espanyols. El cost electoral dels Indults i després de l'Amnistia per al Govern progressita és elevat i ara la regularització d'estrangers, a l'apostar per la dignitat de persones que estan treballant i sent explotats i sense drets mínims com a persones, pero la regularització li ha donat brou de cultiu al PP arrossegat per Vox, per dir que ens envaeixen, que són molts, que no hi ha "pa per a tants", sense comptar el que poden aportar en impostos i cotitzacions a una Societat com la nostra envellida i amb baixa natalitat.

La posició de Sánchez al "No a la Guerra", i la seva postura soslitària a Europa que cada cop té més adeptes, pel genocidi de Gaza, per la guerra de l'Iran, el Líban i la política d'un psicòpata al capdavant de la primera potència mundial, sembla que no és suficient per mobilitzar una previsible abstenció dels sectors progressistes
Davant de tot aixó, només una mobilització sobretot feminista -atès que molts joves han caigut en el discurs de l'extrema dreta reivindicant la seva masculinitat, entre altres cants de serena-, deia només el feminisme i la mobilització dels que se seten progressistes a anar a votar pot salvar la situació quan es convoquin eleccions generals a més tardar el 2027, será garant de llibertats que es pretenen anul·lar com veiem on ja governa la dreta amb l'extrema dreta. 

També tindrem eleccions municipals amb les autonòmiques a la Comunitat Valenciana l'any 2027. Así i malgrat desgràcies com la DANA i la gestió de Mazón, fins i tot amb això tampoc les expectatives són bones per la desinformació que pateix la majoria social. En el cas d'Alcoi, el 2023, la majoria progressista (PSOE; Compromis i Guanyar) van aconseguir 14 regidors davant dels 11 (PP-8, VOX-3), però el PP va estar a poc més de 50 vots d'arrabassar-li un regidor al PSOE, ia més una previsible crescuda de VOX i i també del PP.

La possible pèrdua de regidors de el PSOE per diverses qüestions de la seva gestió --polígon de la canal, mala gestió en la neteja, manca de dinamisme en creació d'ocupació al sector industrial, no abordar dins de les seves competències polítiques que afavoreixin la construcció d'habitatge públic a la ciutat que tant necessiten molta gent i sobre tota la gent jove, etc., fan previsible la pèrdua de confiança i vots. El paper de Compromis que ha unit el seu assortiment a l'equip municipal amb els seus encerts però també amb els errors i el desgast de Govern, pugui portar a la pèrdua d'algun regidor per aquesta formació.

A l'esquerra del PSOE ja es va presentar fraccionada el 2023, entre Guanyar i Podem. La formació morada no va aconseguir cap regidor però si es van desaprofitar més de mil vots, possiblement un regidor més si haguessin anat en coalició amb Guanyar, però no es va poder un cop més, com també el 2019, on van treure per separats dos regidors cada formació. 

Els morats estaven gairebé desapareguts a Alcoi, però sembla que volen ressorgir i tornar-se a donar una oportunitat. Si novament es perd l'oportunitat d'anar juntament amb Guanyar, possiblement ara el 2027 es perdi molt més, i és que com mai està en joc la majoria progressista, si al final van tres candidatures a l'esquerra (PSOE, GUANYAR i PODEM) a més de les que no tenen pes tant a dreta com a esquerra, segur tendrá conseqüències.

No sé quantes vegades s'ha demanat generositat i altura de mira i menys personalisme per arribar a acords entre formacions en l'àmbit progressita, però si novament passa el mateix, probablement es perdrà l'oportunitat de continuar amb governs progressistes, que encara que costi molt fer polítiques d'esquerdes amb el PSOE de la Ciutat, ho veiem en el tema de el Polígono Sud, informes negatius mediambientals inclus de la Generalitat i en mans de quí está-, pero ja sabem que es un fet que resulta difícil dialogar amb els socialistes, així i tot s'ha de fer un esforç per simplificar candidatures i tenir més regidors de l'esquerra real per ser més forts a l'hora de negociar un govern municipal de progrés, e intentar parar l'onada extremista que assola la nostra societat des de l'extrema dreta i arrossegant el PP .