De vagues educatives anem servides últimament i és que lamentablement l'Educació Pública està tocada de mort i es troba en una situació límit. Només ens faltava que les treballadores del 0-3 ens plantarem per dir prou a una precarització del sector que ja dura massa. Les educadores infantils alcem la veu contra la invisibilitat i reclamem allò que hauria de ser indiscutible: el reconeixement d'una etapa educativa clau per al desenvolupament humà.

El 0-3 continua sent un sector profundament feminitzat, una tasca tradicionalment vinculada a la vocació o a un instint natural de cura, amb un alt component d’implicació afectiva. No sols acompanyem als infants en el seu desenvolupament integral sinò també les seues famílies, amb tot el que això comporta a nivell emocional. I sí, es cert, fem la nostra feina amb el cor, el millor que sabem i podem. Però, cuidar i educar en la primera infància no és un acte espontani, ni fàcil, ni domèstic. És una professió qualificada que requereix coneixement, formació i una mirada pedagògica rigorosa cap a la infància. Les cures i la quotidianitat del dia dia són els pilars de la nostra tasca, són la guia per afavorir l’autonomia, el benestar físic i afectiu, i el desenvolupament integral dels infants en una etapa decisiva. Seguint uns criteris pedagògics basats en el coneixement profund de les criatures que requereixen d’habilitats específiques com l’acompanyament respectuós dels processos maduratius, l’observació i la documentació, la preparació d’espais i temps, la selecció de materials o la comunicació constant amb les famílies. I tot això ho fem, massa sovint, sense el reconeixement ni les condicions que corresponen a una tasca educativa.

L’absència d’un marc laboral comú és una altra de les grans mancances del sector. Les condicions de les treballadores varien segons la titularitat dels centres –autonòmics, municipals o privats – generant desigualtats en salaris, ràtios, horaris i funcions. Continuem atrapades en una ambigüetat administrativa que ens situa entre els Departaments d’Educació i els d’Administració. Volem deixar de ser “Personal no Docent” perquè volem ser reconegudes com professionals de l’educació. Aquesta indefinició, ens fa estar a cavall entre drets i deures d’una i l’altra, que entrebanquen la nostra feina i malbaraten les relacions entre les professionals implicades en l’etapa del 0-3 i que té conseqüències directes: no disposem, per exemple, d’hores no lectives per programar, coordinar-nos o avaluar entre moltes altres tasques que formen part de la nostra feina.

Des de les nostres escoles, les municipals d’Alcoi, podem reconèixer avanços, que s’han aconseguit mitjançant reivindicacions passades: salaris, horaris, formació a la carta, auxiliars d’aula. Però no podem conformar-nos, la dignitat de l’etapa no pot ser un privilegi local, sinò un dret col·lectiu. I perquè, fins i tot en els contextos més favorables, continuem arrosegant dèficits estructurals que afecten la qualitat educativa i el benestar dels infants i de les professionals.

Parlar de dignitat al 0-3, és parlar de drets, dels nostres drets com a professionals, però sobretot, és parlar dels drets dels infants. L’atenció educativa no pot dependre de la sort o del codi postal. Cal una xarxa pública, universal i de qualitat que garantisca l’accés a tots els xiquets i xiquetes a l’educació, amb recursos humans i materials suficients, amb ràtios adequades, amb capacitat per atendre també la diversitat, amb el reconeixement de les hores no lectives i un calendari escolar equitatiu a la resta d’etapes, que ens allibere el juliol de l’atenció directa amb els infants. Dignificar el 0-3 és reconéixer que educar des del naixement és fonamental. És comprendre que les cures també són educació i per tant, és apostar per una societat que posa la vida i les persones en el centre.

La vaga del 0-3, no és només una reivindicació laboral. És una invitació a repensar quin valor donem a la infància i a qui en té cura. És una crida, a totes les companyes, les de la pública i les de la privada. També a les famílies, acompanyeu-nos en aquesta demanda, entenent que el que està en joc, no és només la conciliació, sinò el model educatiu i social que volem construir. Perquè entre totes i tots fem escola, un lloc millor per als nostres xiquets i xiquetes.

Sí, tenim motius. I tenim el dret d’alçar la veu. Per que totes aquestes reivindicacions servisquen per dignificar l’etapa, la infància i el nostre col·lectiu: feminitzat i invisibilitzat però clau per al sistema educatiu. Tenim motius per a la vaga i tenim motius per exigir “serveis mínims 0”, doncs no té sentit si no es paralitza el servei.

Companyes, famílies, uniu-vos a la vaga del 7 de maig.

Les treballadores i treballadors de les Escoles Infantils Municipals d’Alcoi