L’art també apareix on menys s’espera. Aquesta és la idea central de l’exposició impulsada per diversos col·leccionistes vinculats a Alcoi, una mostra que posa en valor obres d’artistes alcoians o relacionats amb la ciutat que han sigut localitzades en contextos tan diversos com portals d’internet, bars, restaurants, mercats o petites subhastes en línia. Es tracta de Troballes Úniques, i està en la Llotja de Sant Jordi. 

La iniciativa, organitzada per la Càtedra Antoni Miró i l'Ajuntament d'Alcoi,  reivindica el concepte de 'troballa', entenent-lo tant com el resultat d’una investigació conscient com d’un descobriment casual. Les peces exposades formen part de col·leccions particulars construïdes durant dècades a través de vies molt diferents de les tradicionals.

Paco Verdú, poeta alcoià, explica que, històricament, les col·leccions d’art es nodrien principalment de galeries, antiquaris, fires, subhastes o dels mateixos tallers dels artistes. No obstant això, la globalització i l’expansió d’internet han transformat completament el mercat secundari de l’art. 

La mostra també posa el focus en una realitat poc visible: moltes de les obres que arriben al mercat provenen de regals que els artistes van fer en vida a persones o institucions. Un fet que els col·leccionistes consideren “trist”, però que ha contribuït, amb el temps, a dispersar nombroses peces de gran valor cultural.

L’exposició permet redescobrir obres d’autors alcoians dels segles XIX i XX i reivindicar el pes cultural d’Alcoi dins de la història artística valenciana i espanyola. Entre els creadors destacats apareixen figures com Plàcid Francés, Ricard Navarrete, Llorenç Casanova, Ferran Cabrera, José Mataix, Rigobert Soler, Cabrera Gisbert, Antoni Gisbert, Emili Sala, Francesc Laporta, Antoni Miró o Golucho.

Plàcid Francés ha sigut reconegut durant la seua trajectòria artística per quadres anecdòtics i retrats, treballant quasi sempre baix la temàtica de gènere o costumbrista. Ricard Navarrete, en canvi, ha sigut artista en Roma i Florència, mostrant les seues aquarel·les i olis de gènere romàntic. 

En l'exposició es pot contemplar un retrat de la senyora d'Arranz, fet per Antoni Gisbert, o també Declaració d'amor, on es veu una escena amorosa de l'època en l'interior d'una casa. També Cavaller, de Llorenç Casanova, una obra en què un coll blanc majestuós fa resaltar un protaginista ple de vitalitat. Un altre que destaca en l'exposició és Revés de Champagne, un quadre d'Emili Sala, dins de la seua característica pinzellada solta. 

I, com aquestes, moltes més obres que representen la potent trajectòria de molts artistes alcoians, fills del desenvolupament social i econòmic del segle XIX.