Són 471. Des de setembre han hagut d’escoltar cada dia, en cada classe, que es juguen el futur en la Prova d’Accés a la Universitat, que ara es diuen les PAU i abans l’EBAU per a no ser més que la Selectivitat. Són els alumnes que han acabat enguany segon de Batxillerat, eixa fàbrica d’ansietats innecessàries producte de la conversió en negoci de la formació universitària i de la necessitat dels centres de mostrar la millor targeta de visita per a mantindre les aules obertes.

La major part són d’Alcoi, 349. La resta, alumnes dels instituts de Cocentaina, Benilloba, Muro i Banyeres de Mariola. La notícia este 2 de juny de 2026 és que poden fer l’examen a Alcoi, com els seus germans majors, com els seus pares, com els seus avis. Com sempre.

La Universitat d’Alacant (UA) va anunciar a mitjan juliol de l’any passat que, a partir d’aquell moment, les proves es farien a Sant Vicent del Raspeig. Es perdia, per tant, la seu d’Alcoi. La raó era que no es podien garantir els protocols de seguretat perquè els estudiants no feren trampes. I això que a Alcoi se celebren a les aules de la UPV, una altra universitat pública.

Els ajuntaments de la comarca, els centres educatius i els agents socials es van mobilitzar en ple estiu perquè rectificara. Fer la Selectivitat a Sant Vicent hauria suposat tres dies sencers de desplaçaments, hores mortes entre exàmens i viatges de diverses hores per a alguns xics i xiques dels pobles d’estes comarques més allunyats de la capital. No farien trampes, però tampoc haurien estat en les mateixes condicions que la resta d’aspirants a universitaris.

Al final, en octubre, van accedir-hi, sempre que els ajuntaments assumiren les despeses derivades d’instal·lar els elements que la Universitat d’Alacant considerava imprescindibles. Hui hem vist dos ambulàncies i una caravana i dispensari de Creu Roja.

Com sempre, els membres del tribunal passegen sense descans entre els examinands, nus de mòbils, auriculars, rellotges i altres dispositius que els puguen temptar. El primer examen ha estat el de Llengua Castellana i Literatura. Abans, els nervis a l’entrada; després, els comentaris també nerviosos.

En uns dies arribarà la nota. Eixa xifra amb decimals que dirà si convertim la il·lusió en realitat, si hem de renunciar o si toca deixar-se els estalvis familiars buscant un centre, la meitat ja, d’eixos on miraculosament entra qui pot. En acabant, la vida.