A un poc menys d’un any per a les eleccions municipals, ja tot es fa en clau electoral. Ara, tot allò que no s’ha fet durant els tres anys de legislatura es vol anunciar a bombo i platerets com intentant mostrar interés sincer per temes de gran calat social que, malauradament han quedat oblidats als calaixos del govern. L’últim exemple ben significatiu del que dic, és l’encontre per a parlar de l’habitatge a Rodes del dia 28 de març que segons diu el govern ha estat organitzat pel mitjà de comunicació El Plural o pel Ministeri que tampoc ho tenen clar. Un acte clarament publicitari de precampanya del PSOE, ja que va ser l’únic partit representat institucionalment.

Sols van estar representats membres del PSOE i UGT: la ministra Isabel Rodríguez va ser anunciada, però no hi va assistir, l’alcalde Toni Francés, el síndic, portaveu del PSPV a les Corts Valencianes, José Muñoz, i el secretari general de la UGT, Toni Calero. És a dir, el partit que durant dècades als diferents governs, tant estatal i autonòmic com local, no han fet pràcticament res en temes d’habitatge, ara despleguen tota una pedrera de càrrecs institucionals amb anys de dedicació a l’administració per a fer un acte que té totes les proclames de ser un acte de partit.

Perquè és un acte de partit camuflat i ben acompanyat per figures mediàtiques importants i valuoses. S’ha demanat l’encàrrec d’organitzar-lo a un mitjà de comunicació, però qui figura és sols el PSOE. I el més greu, no paga el PSOE, es fa en diners de l’Ajuntament d’Alcoi; és a dir en diners de tota la ciutadania s’organitza un acte a totes llums partidista del PSOE.

I tot per a tornar a dir el que ja sabem, el que ja s’ha anunciat reiteradament als mitjans de comunicació, però sobretot per a exaltar les excel·lències de l’alcalde d’Alcoi per la tan notable (que dic notable, excel·lent) gestió municipal. Alcoi, referent del món mundial. Tantes aclaparadores floretes que a mi em va vindre al cap la frase del Rancio de «La que se avecina»: «que guapo soy y que culito tengo». Realment va ser tot un gran "reality show".  

Seria de riure si no fos perquè el tema a tractar és realment seriós. L’habitatge s’ha convertit en el principal problema de la majoria social. L’accés a un habitatge digne és un impossible per a moltíssimes famílies. Els preus de lloguer o de compra estan pels núvols i els salaris per terra. I davant aquesta realitat i la urgència de donar-li resposta real, els actes endogàmics per a parlar de què bé ho fem tot són simplement un engany.

A l’acte no hi havia cap dels centenars de persones que estan en llistes d’espera per poder accedir a un habitatge social, ja que no tenen prou recursos per a entrar en el mercat immobiliari i especulatiu que patim. Ni els milers de joves que no poden independitzar-se i tindre un projecte de vida sota un sostre on desenvolupar-la. Si una sola d’eixes persones haguera sentit l’acte, s’haguera quedat perplexa, cabrejada i indignada per una escenificació que no faria ni miqueta de gràcia.

No, no es pot utilitzar un tema tan sensible i tan vital per a fer política partidista barata, ni desplegar recursos públics per fer propaganda enganyosa.

Llarga se’ns farà la precampanya de les eleccions municipal 2027.