Hui continuem vivint l’anomalia democràtica en què el seu alcalde ha submergit L’Alqueria. Una vegada més, s’ha denegat la incorporació del secretari-interventor sol·licitat per l’Ajuntament perquè no complia els requisits exigits per la normativa. Esta situació ens fa preguntar-nos: de veritat és mala sort? O la realitat és que ens trobem davant d’una mala gestió i una estratègia per allargar el bloqueig i mantindre’s al poder?

Cada vegada costa més pensar que tot siga una desafortunada casualitat perquè el patró ja comencem a saber-nos-el de memòria: s’anuncia que ja tenim secretari, es genera expectació i després tornen els errors, les denegacions i els terminis perduts. Ara bé, mentrestant, el poble continua igual: bloquejat.

Entretant, després de quatre mesos, continuem sense un secretari-interventor habilitat i amb un secretari accidental respecte del qual la mateixa Direcció General d’Administració Local ja ha advertit que és il·legal. I el més greu, seguim amb una situació econòmica i institucional encallada i frenada per uns pressupostos sense aprovar, la liquidació pendent del 2025, els expedients paralitzats, les subvencions perdudes i la situació de gran inseguretat jurídica denunciada públicament per l’oposició. Així, els veïns desitgen saber qui ha estat fiscalitzant i revisant jurídicament i comptablement l’Ajuntament estos mesos i qui ha estat donant validesa als contractes, expedients i pagaments? 

La qüestió és clara: si l’alcalde té un assessor jurídic contractat precisament per revisar estes qüestions i no és la primera vegada que passa, no hauria d’assumir les responsabilitats? Si la seua funció és garantir seguretat jurídica i evitar situacions com esta, la resposta és evident.

I el més preocupant és que existix una alternativa oferida per la Diputació per cobrir provisionalment les funcions de Secretaria-Intervenció i desbloquejar la situació, que l’Ajuntament no va acceptar. Per què? Potser perquè la persona proposada per Diputació és qui va posar en coneixement possibles irregularitats econòmiques relacionades amb moviments per import de 1.625 € i 6.300 € de la caixa de la piscina, així com la justificació i devolució de 450 € cobrats indegudament; assumptes que estan denunciats davant el Tribunal de Comptes i sobre els quals l’alcaldia continua sense donar explicacions públiques.

Potser el que passa a l’Alqueria demostra que alguna cosa en el sistema falla quan una sola persona governa en solitari, ja que permet mantindre un poble paralitzat durant mesos.

Però, compte, perquè això només és el terratrèmol final dels darreres mesos, la traca ve de llarg. Les preguntes de l’oposició encara estan per respondre, els plenaris no es convoquen amb normalitat, les jornades de participació tan promeses per l’”adalid” de la transparència han quedat oblidades i la llista de promeses trencades cada dia és més llarga: pistes de tennis, reacondicionament d’espais de pàrquing, grup de danses, càmeres de seguretat, ordenances de trànsit i ciutadania, pressupostos participatius, guals... 

Un llegat del qual qualsevol responsable públic hauria de sentir-se més que avergonyit. L’Alqueria mereix institucions que funcionen i respecten la democràcia. 

Senyor César Palmer, faça almenys una cosa bé i dimitisca.