El Centre Ovidi Montllor, juntament amb Acció Cultural del País Valencià i la Càtedra Antoni Miró, ha impulsat Quatre Trajectòries, una exposició col·lectiva que reuneix les obres de Mercè Díaz, Dolors Mulà, Cristina Navarro i Empar Santamarina. Pots visitar-la durant els mesos de juny i juliol. 

La mostra presenta un conjunt de propostes artístiques que expressen agraïment pel valor assolit a través de la sensibilitat i la intel·ligència creativa. Tal com assenyala Josep Sou, "l’art ens aporta vida, alhora que ens ajuda a ser més humans, més pròxims i més solidaris".

Mercè Díaz presenta Senders de nostàlgia (Anemoia), una proposta que recupera la força dels records com a eina de memòria. L’artista manté una clara relació amb treballs anteriors i reflexiona sobre el buit que deixen els espais deshabitats i la manera com aquest es projecta cap a l’interior. Evoca experiències viscudes, rituals de solitud observats a través de finestres entreobertes i portes envellides que encara cruixen. En definitiva, parla de les ombres del passat que continuen presents, de la nostàlgia que perdura.

Per la seua banda, Maria Dolors Mulà presenta No-res paradoxal, una proposta de caràcter conceptual, sobri i profundament filosòfic. A través del blanc, treballat amb costures i brodats, defensa la idea que res ocorre per casualitat. Les seues peces busquen captivar l’espectador i estimular-ne la sensibilitat. Cada obra es mostra com una autèntica joia elaborada amb una gran dedicació i minuciositat.

Síntesi, de Cristina Navarro, s’endinsa en el terreny de l’abstracció. Les teles es converteixen en espais de trobada entre la forma i el significat. L’artista recupera elements ancestrals i aspectes profunds de la curiositat humana, combinant diferents llenguatges artístics amb una forta càrrega simbòlica. Els colors i les figures planes atrauen immediatament la mirada de l’espectador. Com ella mateixa defensa, "les obres no necessiten explicacions, han de parlar per elles mateixes".

Finalment, Empar Santamarina presenta En clau femenina, una reflexió sobre el cicle vital que pren com a referència el triangle i la circumferència. A partir d’aquestes formes senzilles, però carregades de significat poètic, l’artista construeix un discurs sobre la vida. El triangle invertit, per exemple, simbolitza la fertilitat i la feminitat, ja que tradicionalment s’ha relacionat amb el pubis femení com a origen de l’existència. Amb aquesta proposta, convida el públic a qüestionar-se el procés evolutiu i a reflexionar sobre la condició humana.

Quatre dones, quatre recorreguts artístics diferents, però una mateixa finalitat: créixer a través de l’art i fomentar la reflexió al seu voltant.