La llum artificial ha canviat la manera de viure les nits, però també ha alterat profundament el medi natural. No fa tant que els carrers dels municipis de les nostres comarques tenen llum durant la nit. De fet, fins a 1868 no es van instal·lar a Alcoi els primers fanals, que funcionaven amb gas de carbó. Ara, en molts carrers, quasi es podria confondre la nit amb el dia.

I com a mostra, el mapa que ha publicat eldiario.es. Es tracta d’un treball elaborat per la Universitat Complutense de Madrid (UCM), amb la col·laboració de l'Associació SlowLight i a partir de dades del satèl·lit SDGSAT-1. Permet observar amb una precisió mai vista com il·luminen les ciutats i els pobles de la península ibèrica.

Pel que fa a les comarques de l’interior de la província d’Alacant, podem comprovar com Alcoi, Cocentaina i Muro formen un dels principals eixos de contaminació lumínica de l'interior alacantí, amb un clar predomini de la llum blanca. Se’ns veu des de l’espai exterior, però potser massa, encara que tampoc apareixem entre els territoris més contaminants del rànquing estatal. Com a contrapartida, municipis com Fageca, Famorca, Tollos o Benimassot quasi no generen contaminació lumínica durant la nit.

Sí que es veu que hem fet una cosa malament: la manera com s’han substituït les antigues boletes per l’enllumenat led. En la major part de les poblacions s’ha optat per una llum blanca, que queda més bonica i sembla més brillant, però que no és bona ni per a la nostra salut ni per a la natura. Hi ha diferents opcions de color en la tecnologia led, no obstant això hem anat directament al blanc sense pensar massa en les conseqüències.

Quan massa llum es converteix en un problema, especialment si és blanca

Durant dècades, la contaminació atmosfèrica o acústica han ocupat bona part del debat ambiental. La contaminació lumínica, en canvi, ha passat més desapercebuda. Però cada vegada hi ha més estudis que alerten de les seues conseqüències.

La contaminació lumínica és la presència excessiva o inadequada de llum artificial durant la nit. No es tracta només de tindre moltes llums, sinó també d'utilitzar-les malament: orientades cap al cel, amb una intensitat superior a la necessària o amb colors inadequats.

Les conseqüències afecten tant les persones com la natura. Diverses investigacions han relacionat l'excés de llum nocturna amb alteracions dels ritmes circadiaris, dificultats per a dormir, trastorns hormonals i una menor producció de melatonina, una hormona essencial per al descans.

Els efectes sobre la biodiversitat són igualment importants. Insectes, aus, rates penades o amfibis depenen de la foscor per a orientar-se, alimentar-se o reproduir-se. Quan els ecosistemes es mantenen il·luminats durant tota la nit, els seus comportaments naturals es veuen alterats.

Un dels aspectes que més preocupa els experts és la substitució generalitzada de l'enllumenat tradicional per leds blancs. Encara que permeten reduir el consum energètic, no tots són iguals. Els de tonalitat blanca o blavosa incorporen una elevada proporció de llum blava, precisament la que més es dispersa en l'atmosfera.

Això provoca que la resplendor nocturna siga visible a desenes de quilòmetres de distància. També és la franja de l'espectre que més afecta els ritmes biològics humans i la fauna. Per este motiu, nombroses organitzacions científiques i ambientals recomanen l'ús de leds càlids, inferiors als 3.000 Kelvin, i especialment de llums ambre en entorns naturals protegits.

Alcoi: una ciutat brillant entre muntanyes

La situació d'Alcoi és molt particular. La ciutat apareix al mapa com una gran concentració de llum encaixada entre serres i barrancs. La seua orografia fa que la contaminació lumínica quede molt delimitada geogràficament, però també provoca que la llum rebote sobre els vessants de les muntanyes i genere una resplendor visible des de nombrosos punts elevats.

El mapa mostra un predomini molt clar de llums blanques, especialment als barris residencials i als polígons industrials. Zones com Cotes Baixes o el Santiago Payà destaquen com grans superfícies emissores de llum contínua durant tota la nit. Podem dir que la situació de la ciutat dels ponts en el rànquing de poblacions il·luminades és positiu, si atenem que està en la posició 268, quan per població Alcoi és el municipi 125 d'Espanya.

A més, la ciutat es troba envoltada per dos espais naturals excepcionals: la Serra de Mariola i el Carrascar de la Font Roja. Només uns pocs quilòmetres separen una de les zones més il·luminades de l'interior alacantí d'alguns dels millors cels nocturns de la província.

De fet, als dos parcs naturals s’han realitzat mesuraments amb fotòmetres SQM que indiquen que la foscor nocturna arriba a valors molt destacables. En la zona del santuari s'han registrat valors d'entre 20,6 i 21,1 mag/arcsec², mentre que en el Menejador s’arriba a valors entre 21,2 i 21,4 mag/arcsec² en les millors nits. Per a entendre la magnitud d'estes dades, un cel completament natural se situa prop dels 22 mag/arcsec². Això significa que des de les zones més elevades de la Font Roja encara és possible observar la Via Làctia amb claredat i gaudir d'unes condicions excel·lents per a l'astronomia.

Cocentaina i Muro: un continu urbà de llum blanca

En el mapa elaborat per la UCM, Cocentaina i Muro apareixen pràcticament com una única estructura lumínica. La proximitat entre els dos nuclis urbans, la presència de polígons industrials i la influència de l'autovia A-7 generen una petjada lumínica molt visible. Són, respectivament, les poblacions 1.102 i 2.803 en el llistat de poblacions lluents.

Els dos municipis han avançat durant els últims anys en la renovació de l'enllumenat amb tecnologia led blanca, fet que els proporciona una tonalitat clarament freda en les imatges captades pel satèl·lit. Esta situació provoca que la llum es projecte cap als vessants septentrionals de la Serra de Mariola i reduïsca la qualitat del cel nocturn de les zones pròximes.

Agres i Alfafara: protegint la nit de Mariola

Agres i Alfafara apareixen al mapa com punts molt més discrets. Són els municipis 5.172 i 5.995 de la relació lumínica. Pateixen, com la major part de les poblacions més menudes, el predomini de llum blava, per la tonalitat escollida en el canvi de les boletes tradicionals per led.

Els pobles que quasi desapareixen del mapa

És probablement la part més sorprenent de l'estudi. Municipis com Benilloba (7.466), Gorga (7.497), Millena (7.319), Balones (7.161), Planes (4.134) apareixen amb emissions molt reduïdes. Encara més espectacular és el cas de Tollos (6.648), Famorca (7.469), Fageca (7.387), Quatretondeta (6.543) o Benimassot (7.420).

Situats entre les serres d'Aitana, Serrella i Almudaina, pràcticament desapareixen de les imatges nocturnes. La combinació de baixa població i escassa activitat industrial els converteix en alguns dels cels més foscos de tota la Comunitat Valenciana, dels més sans i sostenibles. Per als experts, estes zones tenen un enorme potencial per a l'astroturisme i la conservació de la biodiversitat.

QUÈ DIU LA NORMATIVA?

La normativa de la Comunitat Valenciana estableix diferents nivells de protecció segons la sensibilitat de cada territori. Per exemple, en els parcs naturals com la Serra de Mariola o la Font Roja es consideren àrees de màxima protecció. En estos espais es restringeix severament la instal·lació de llums blanques fredes i es prioritza l'ús de led ambre o de temperatures molt càlides.

També s'exigeix que les lluminàries dirigisquen tota la llum cap al sòl, evitant emissions cap al cel. Les instal·lacions esportives, comercials o ornamentals han de reduir o apagar la seua il·luminació durant la matinada. Les infraccions més greus poden arribar a comportar sancions de fins a 40.000 euros.

SOBRE ELS LEDS

El canvi a led no obliga a utilitzar llum blanca o blanc-blavosa. Això depén de la temperatura de color que trie l'administració o l'empresa instal·ladora. És cert que els leds proporcionen menys consum energètic, uns costos de manteniment inferiors i una menor contaminació lumínica, sempre que tinga una tonalitat càlida similar a la que tradicionalment han tingut molts carrers. Els leds càlids solen oferir una lleugera pèrdua d'eficiència energètica respecte als blancs freds, encara que la diferència és cada vegada menor gràcies a l'evolució de la tecnologia.

La llum es mesura en Kelvin (K):

• 2.200 K - 2.700 K: llum càlida, groguenca o ambre, molt semblant a les antigues làmpades de vapor de sodi.
• 3.000 K: blanc càlid, encara agradable i amb poca component blava.
• 4.000 K: blanc neutre, molt habitual en l'enllumenat públic actual.
• 5.000 K - 6.500 K: blanc fred, amb una important presència de llum blava.

De fet, en els últims anys molts experts en contaminació lumínica, salut i biodiversitat han recomanat que els municipis instal·len led de 2.200 K o 2.700 K, precisament per a evitar els problemes associats a l'excés de llum blava: alteració del son, major impacte sobre insectes i fauna nocturna i més dispersió de la llum en l'atmosfera.

Si en algun projecte es planteja una substitució de lluminàries, la qüestió no és només si seran led, sinó quin tipus de dispositiu s'instal·larà.

SOBRE EL MAPA DEL CEL NOCTURN

El projecte que ha permés elaborar el mapa nocturn forma part de RALAN-Map EU, una iniciativa liderada per l'astrofísic Alejandro Sánchez de Miguel des de la Universitat Complutense de Madrid. Es tracta del primer mapa de contaminació lumínica de la península Ibèrica amb una resolució de només 40 metres, una precisió sense precedents.

Les dades procedeixen del satèl·lit SDGSAT-1, desenvolupat per l'International Research Center of Big Data for Sustainable Development Goals (CBAS). Esta tecnologia permet identificar no sols la intensitat de la llum, sinó també el seu color, una informació clau per a entendre l'impacte dels leds blancs.