Sincerament, ser càrrec públic no és la il·lusió de la meua vida. Estaré ben orgullós d’anar davant o darrere i, sempre, al costat de les meues companyes. Però aquest no és un debat de noms. És un debat de projecte. No es tracta de qui; es tracta de què.

Després d’una dècada i mitja de governs suposadament progressistes, no s’ha revertit la privatització de cap servei públic essencial: ni la brossa, ni els autobusos, ni l’aigua. No existeix una política real d’accés a l’habitatge per a la joventut. El govern municipal continua obrint la porta al projecte especulatiu de la Canal. I el valencià segueix arraconat tant a l’administració com al carrer.

En quinze anys tampoc no han estat capaços de presentar un pla integral de rehabilitació del Centre Històric d’Alcoi. No han impulsat cap política d’integració educativa i cultural. Les taxes i els impostos continuen sent tan injustos com ho eren amb la dreta. I seguim sense un projecte ambiciós de comarcalització, massa ocupats mirant-nos el melic.

I no, no estic dient que siga igual qui governe. Soc ben conscient que, si la dreta entra a l’Ajuntament de la mà de l’extrema dreta, ens espera una legislatura de regressió, especulació i corrupció. Ho estem veient a la Generalitat i ja ho vam patir a Alcoi no fa tant. Només cal recordar el cas de la Rosaleda, Serelles o els projectes de l’hotel de la Font Roja i el camp de golf de Xirillent.

Ja no tinc edat per a ser ingenu. Sé que transformar la realitat no és senzill. I també sé que fer-ho sense la mobilització ciutadana és, senzillament, impossible. Són les lluites socials, culturals i veïnals; és el treball de les associacions; és la gent organitzada als carrers qui acaba forçant els grans canvis. Per millorar l’educació, la sanitat, l’ocupació o l’accés a l’habitatge cal consciència col·lectiva, organització i activisme.

Per això necessitem una esquerra que torne a ser recognoscible. Que defense sense complexos els serveis públics, el dret a l'habitatge, una fiscalitat més justa, la nostra llengua i una ciutat pensada per a la majoria social. Una esquerra que assumisca que governar no és només administrar, sinó canviar les coses. I que entenga que els avanços no naixen dels despatxos, sinó de l'aliança entre unes institucions valentes i una ciutadania organitzada.

Però també és imprescindible un govern municipal que escolte, que tinga valentia i que estiga al costat de la majoria social. Per això cal ser al carrer. I per això també cal ser a les urnes.