Cada vegada que s’obrin les urnes, l’extrema dreta sembla guanyar terreny. Costa entendre que tanta gent acabe donant suport a discursos ximples que alimenten la por. Però no és un fenomen nou. La història demostra que la frustració i la inseguretat són un terreny fèrtil perquè arrelen l’autoritarisme, el nacionalisme excloent i l’odi a qui és diferent. La pàtria convertida en consigna i la recerca d’enemics interns són el negoci dels poderosos per continuar sometent els més febles.

La pregunta avui no és tant per què creix l’extrema dreta, sinó on és la vacuna.

Si fem una anàlisi més acurada vorem que, en realitat, el vot conservador no creix. Està prop del seu sostre electoral, és cert, però continua on estava fa quinze anys. Hi ha, això sí, un equilibri diferent. El neofeixisme, que té poc de neo i molt de franquista, s’ha emancipat de la nau notrissa. Però si fa no fa, continuen sent els mateixos gossos. No hi ha un transvasament significatiu entre blocs.

El problema està a l’esquerra.

Per una banda, la corrupció del PSOE alimenta el desencís i l’abstenció. Per l’altra, els preus del lloguer; la inflació que devora els salaris, i les mancances a l’educació, a la sanitat i a la dependència augmenten la desafecció.

L’esquerra alternativa faria bé en deslligar el seu futur d’un govern esgotat i a la deriva. Rearmar el projecte i passar a l’ofensiva. Aturar l’extrema dreta passa per un nou escenari. Construir un espai on l’activisme polític, social, cultural i sindical s’emancipe de la socialdemocràcia agonitzant.

A Alcoi és molt evident. Sostenir el govern del PSOE i Compromís, per activa o per passiva, suposa una condemna segura.

Tornem a parlar de la rehabilitació del Centre Històric i de la remunicipalització dels serveis públics bàsics. Millorem la neteja, la recollida de la brossa, el transport públic i l’assistència a domicili. Repensem polítiques per abaratir el lloguer, per comarcalitzar la política industrial i per millorar les connexions entre els nostres pobles. Apostem per impostos progressius i justos, per l’educació pública i per la cultura popular. I abandonem els projectes faraònics i especulatius.

Deixem caure aquest govern per construir-ne un de nou, des de baix i vertaderament d’esquerres, o l’alternativa vindrà des de les antípodes.