Escric aquest article abans de conèixer el resultat de les primàries de Guanyar Alcoi. Convençut que aquest és el camí de la transformació social, i no cap altre. Un camí radicalment democràtic, a partir del debat sense límits. Que es construïsca en primàries, a la llum del dia, i no en despatxos foscos.

Perquè l’esquerra s’ha de refer des dels fets i des de les idees.

Els qui tenen por al diàleg, a seure i pensar juntes, són aquells de la llarga nit del feixisme. La reflexió, la conversa i, fins i tot, la discussió (per què no?) sempre han estat del costat bo de la història. Mai més censures ni silencis.

I a Alcoi, malauradament, no anem sobrats ni de debats ni d’idees.

En primer lloc, cal fer entendre a tothom que a la Canal no volen posar fàbriques. Això ho podríem fer a qualsevol altre lloc de la comarca, posant-nos d’acord amb els pobles veïns. Es tracta de pura especulació. Si ho permetem, uns terrenys no urbanitzables, de la nit al dia, passaran a valdre molts diners. I el que acaben construint allí (probablement xalets) posarà en perill l’aigua que bevem.

Per això, senzillament, ens hi oposem. I per això mateix no es pot pactar amb qui diu un dia una cosa i, al següent, la contrària. L’alcalde, Toni Francés, en nom del govern municipal (PSOE i Compromís), ha signat un acord amb la Generalitat (PP) i la patronal. Una capitulació en contra dels interessos d’Alcoi, perquè pot contaminar l’aqüífer del Molinar. Ell sabrà per què.

Necessitem noves idees, també, per aturar l’augment del preu dels lloguers, que en cinc anys han pujat un 45% de mitjana. I mentre l’Ajuntament anuncia noves promocions d’habitatges públics, que no arriben mai, els joves (i els majors) han d’ajornar novament els seus projectes de vida. És imprescindible que l’administració local actue com a intermediària per mobilitzar els habitatges buits. Que garantisca les rendes, seleccione els inquilins i establisca un preu assequible, mitjançant assegurances, bonificacions i recàrrecs.

I exigim uns serveis públics dignes d’aquest nom. A hores d’ara, els contenidors vessen dia i nit. Els carrers competeixen en brutícia. Els autobusos són insuficients. I la qualitat del subministrament d’aigua no està a l’altura del seu preu. Reclamem una calendarització de la remunicipalització de tots aquells serveis que un pacte indecent entre el PP i el PSOE va regalar a multinacionals.

I per fer possible tot açò necessitem moltes mans. La voluntat de persones que arriben a la política amb ganes d’escoltar i de parlar-ne. I amb els ulls nets, sense prejudicis. Persones d’esquerres com Rossana Espinós, que sumen per Guanyar. D’altres no tant.