La falta d’acord favorable de la comunitat de veïns impedeix, deu anys després, que Alcoi puga lluir amb orgull una placa que assenyale el lloc on va començar la història de l’alcoià més reconegut de tots els temps arreu del món: Camilo Sesto.

Si passegem pels carrers d’Alcoi mirant les façanes, podem aprendre un poc del nostre passat, de la nostra història, de les nostres arrels. Podem saber que el pintor Lorenzo Casanova va nàixer al carrer Sant Tomàs, que l’escriptor Juan Gil-Albert va viure en el carrer Sant Llorenç o que l’artista Ovidi Montllor va tindre la seua primera casa en el Viaducte. És important, perquè eixes plaques són la memòria que hem heretat d’aquells que recordaven de primera mà els fets que ens identifiquen.

Per a les finques on hi ha eixes inscripcions és motiu d’orgull saber que l’espai que ocupen els seus actuals habitants va ser la casa d’algunes de les persones que més van fer per Alcoi, ja siga amb el seu art, amb les seues decisions polítiques o portant amb orgull pel món el nom del municipi. I això també ho senten els camilistes d’Alcoi, el grup de valents que va aconseguir que, malgrat les reticències, Camilo es reconciliara definitivament amb el seu poble, el triara per a albergar el seu museu i decidira descansar-hi per a l’eternitat.

Eixe canvi d’opinió de Camilo Blanes —que en pocs anys va passar de no contestar una missiva manuscrita d’un primer edil a rebre a sa casa una part del Govern Municipal— està sent positiu per a Alcoi. Ara ja és, sense cap dubte, el poble de Camilo, i allà on arriben els venedors dels nostres productes ja saben qui som. També rebem, de manera sostenible, milers de visitants que venen de lluny buscant el rastre de l’autor de les cançons de la seua vida.

Fins que els propietaris de l’edifici no atorguen el permís corresponent, només es podrà saber que el cantant va nàixer en el carrer Isabel la Catòlica número 1, si es fa la Ruta Camilo Sesto o si es busca la informació a internet. Existeixen alternatives, com ubicar la placa separada de la façanao integrada als baixos, però són opcions tristes, que no tenen el consens dels veïns que voldrien els seguidors de Camilo Sesto.

Per això, els membres del Camilo Sesto Club de Alcoy demanen una reflexió. No busquen enfrontaments, només "que els qui hui han dit no, puguen mirar esta iniciativa amb altres ulls". I, per això, els expliquen que la placa "no envaeix una llar, no altera una façana. Només compta una veritat que ja forma part de la història: que en eixe lloc va nàixer un artista que va portar el nom d'Alcoi per tot el món".

Confiem que el trellat s’impose, com sempre, a Alcoi. No cal que ningú declare a Camilo "El amor de mi vida", tampoc que diga allò de "Perdóname" o que prometa que "Jamás" ho tornarà a fer. Només cal que permeten que "Algo de mí", d’Alcoi, puga quedar fixat com a record i orgull de tots els qui senten allò de "El meu cor és d’Alcoi". Mola mazo.