L'Estat vol construir un corredor per a transportar hidrogen a través d'una xarxa de canonades. Este hidrogen servirà com a combustible per a la indústria i la transició energètica, igual que ara es transporta el gas natural. El corredor, amb prop de 393 quilòmetres de recorregut en territori valencià, es construirà previsiblement entre els anys 2028 i 2029.

El corredor

A la província d'Alacant, el projecte presenta dos escenaris diferenciats. D'una banda, el tram que arriba fins a l'eix Tibi-Xixona podria requerir noves ocupacions de terrenys. A partir d'aquest punt i fins a la connexió amb la Regió de Múrcia, la infraestructura aprofitaria el conducte paral·lel a l'actual xarxa de gas natural, fet que, en principi, evitaria noves expropiacions.

Degut a açò, La Unió Llauradora i Ramadera ha posat en marxa una plataforma per a agrupar els propietaris de terrenys afectats pel futur corredor estatal de transport d'hidrogen, una infraestructura que travessarà 23 municipis de la província d'Alacant dins d'un traçat que recorrerà un centenar de localitats de la Comunitat Valenciana.

L'entitat pretén donar suport tècnic i jurídic als afectats durant la tramitació del projecte, així com vetlar perquè el procés d'expropiació es desenvolupe amb garanties, valoracions objectives i compensacions ajustades al valor real de les explotacions agràries.

Els municipis alacantins inclosos en el traçat són, a més d'Alcoi i Alfarara, Agost, Albatera, Alacant, Banyeres de Mariola, Beneixama, Biar, Bigastre, Callosa de Segura, Castalla, Cox, Crevillent, Elx, Granja de Rocamora, Ibi, Onil, Oriola, Pilar de la Foradada, Redovà, Sant Isidre, Sant Vicent del Raspeig i Tibi.

Protesta dels agricultors

La Unió Llauradora i Ramadera reclama indemnitzacions que incloguen les pèrdues de producció i els danys a les explotacions, a més del valor dels terrenys. També demana que les obres tinguen el menor impacte possible sobre l'activitat agrària i anima els propietaris afectats a unir-se per defensar els seus drets.