L’altra nit, després de sopar vaig fer com la majoria de gent, em vaig posar una sèrie a una plataforma (que no diré el nom per no fer publicitat), i tenia ganes de riure, i vaig posar Top Gear, un programa on tres anglesos testegen cotxes d’una manera molt divertida, i casualment un d’ells va criticar la monarquia anglesa de manera còmica, afirmant que a ell no li agradava la família reial. I sí, això és un símbol de maduresa, de maduresa democràtica i cultural, sobretot quan es fa de manera divertida i respectuosa, perquè els presentadors, actors, en definitiva professionals de l’oci i la cultura escènica, són persones i tenen tot el dret a demostrar opinions, encara que als altres no ens agraden.

Curiosament, i contràriament al que passa ací, on una institució com la Generalitat Valenciana veta un còmic alcoià davant unes crítiques còmiques més que legítimes. I és que eixa és la diferència, perquè la salut cultural i social d’un poble depèn de la normalitat amb què la gent puga parlar de les seues institucions. El fet que la monarquia no es sacsege ni una miqueta davant aquestes opinions demostra la seua consolidació i saber estar, davant la por i la feblesa d’una Generalitat que ataca i maltracta constantment els seus professionals. No sols en l’àmbit individual, com està fent amb Xavi Castillo o amb ajuntaments del PP que eliminen el llegat de l’alcoiana Isabel-Clara Simó, sinó també de manera col·lectiva, maltractant la nostra Mostra de Teatre, la mostra d’arts escèniques més important de tot el País Valencià. Any rere any, des del canvi de govern a PP i VOX, ha anat patint retallades constants, tot i els esforços de l’Ajuntament d’Alcoi i les lluites continuades, no sols d’aquest ajuntament sinó també de tot el sector. Perquè, clar, ja sabem que hi ha a qui no li agrada la cultura. Podria ser perquè no en té?

La sensibilitat cultural es treballa des del bressol, i les institucions públiques tenim l’obligació de fer-la accessible a tothom, i això es fa amb recursos. Uns recursos que cada dia són menors, tot i les promeses d’un govern de la Generalitat Valenciana que no ha complit la seua paraula des que va entrar a governar. I encara hem d’escoltar el PP alcoià afirmar que les subvencions «són un regal, un extra» i que, per tant, els ajuntaments ens hauríem de fer els comptes amb els fons propis i poc més. No! Que no ens enganyen més! Els diners de la Generalitat venen dels nostres impostos i també són nostres. Hem d’exigir allò que és nostre, perquè els diners de la Generalitat també són dels alcoians i alcoianes.

Ens han promés el Principal i, curiosament, any rere any, aquells famosos 450.000 € no arriben mai a Alcoi. El 9 de setembre de 2025 se’ns va tornar a donar la paraula, amb testimonis del PP d’Alcoi davant, però ells mateixos varen reconèixer que no hi havia res per escrit i que «de boca» no valia. Ni el PP d’Alcoi confia en la paraula del seu partit a València. Com deia aquell, «no hi ha més preguntes, senyoria». Sobretot quan, després de tant prometre, ara ens retallen unes subvencions que ja estaven atorgades des del 2025, aquesta vegada per escrit. És la primera vegada que passa, i es crea un precedent que ens diu que no ens podem refiar ni tan sols d’allò que tenim concedit, adjudicat i signat. Per al PP valencià ja no cal ni tindre paraula. Ara el que ja no es té és vergonya.