Quan ens posem a parlar de les nostres comarques, pensem en els pobles: els seus carrers, les places, els campanars de les esglésies o els paisatges que els envolten. Però hi ha una altra manera de mirar-los: des de dalt, resseguint les línies amb les quals la història ha determinat cada terme municipal. Anem a repassar les extensions de les localitats de les nostres comarques: el Comtat i l’Alcoià.

No cal insistir massa en el fet que l’extensió territorial i el nombre d’habitants no són la mateixa cosa. Un municipi pot tindre molta gent vivint en poc espai, mentre que un altre pot estendre’s per muntanyes, barrancs, camps i paratges amb una població molt més reduïda. A les comarques de l’Alcoià i el Comtat tenim bons exemples d’aquesta realitat.

El Comtat: de les valls de Cocentaina als termes més menuts

En el Comtat, Cocentaina disposa del terme municipal més extens, amb 52,94 quilòmetres quadrats. La capital comarcal ha combinat així una important concentració urbana amb un territori que s’estén molt més enllà del nucli de població. A més, la seua situació geogràfica permet als socarrats tindre moltíssims veïns: alcoians, penailers, benillobers, gorguers, milleners, benillupers, benimarfullers, alqueriers, murers, agresans i alfafarencs.

Però el mapa comarcal també mostra termes considerablement amplis en municipis que, pel seu nombre d’habitants, podrien donar una impressió ben diferent. Planes té 38,87 quilòmetres quadrats, mentre que l’Orxa arriba als 31,76 i Muro als 30,24. També Agres, amb 25,84 quilòmetres quadrats, disposa d’un terme considerable, bona part del qual vinculat al paisatge de la serra de Mariola.

Anem ara als menuts, que, com bé deia l’anterior alcalde de l’Alqueria d’Asnar, Jaume Pascual: "No hi ha pobles menuts, hi ha pobles de menor extensió o població, perquè tots els pobles són grans". Precisament, l’Alqueria d’Asnar compta amb el terme més reduït de tota la comarca, amb només 1,08 quilòmetres quadrats, cinquanta vegades menys que Cocentaina. Altres termes reduïts són Benillup, amb 3,38 quilòmetres quadrats; Alcosser, amb 4,39, i Benimarfull, amb 5,56.

Entre uns i altres, el Comtat dibuixa un mosaic molt divers: municipis com Beniarrés, amb 20,2 quilòmetres quadrats; Alfafara, amb 19,78; Quatretondeta, amb 16,7, o Tollos, amb 15,97, recorden que cada poble té una relació diferent amb el territori que administra.

Ens queda per nomenar Almudaina, que suma 8,82 quilòmetres quadrats; Benasau, amb 9,04; Gorga, amb 9,11; Benimassot, amb 9,51; Benilloba, amb 9,54; Gaianes, amb 9,57; Famorca, amb 9,72; Millena, amb 9,77; Fageca, amb 10,17; Balones, amb 11,24, i Alcoleja, amb 14,56.

En l’Alcoià: Alcoi i Castalla ocupen més territori que tota la resta

Si fem el mateix exercici a l’Alcoià, la diferència més destacada apareix ràpidament. Alcoi té el terme municipal més extens, amb 129,9 quilòmetres quadrats. Els dos parcs naturals, el Carrascar de la Font Roja i una part del de la Serra de Mariola, ocupen un bon tros de la ciutat dels ponts. Per això, parlar d’Alcoi és parlar de barrancs, serres i nombrosos espais que queden molt lluny de la imatge estrictament urbana de la ciutat.

El segon terme més gran de l’Alcoià és el de Castalla, amb 114,6 quilòmetres quadrats. La diferència entre les dos poblacions més extenses és, per tant, molt més reduïda que en el cas del Comtat.

Després tenim Tibi, amb 70,4 quilòmetres quadrats, i Ibi, amb 62,5. Banyeres de Mariola compta amb 50,3 quilòmetres quadrats, Penàguila amb 49,9 i Onil amb 48,4.

I també ací el mapa mostra el seu extrem més menut. Benifallim té el terme municipal més reduït de l’Alcoià, amb 13,7 quilòmetres quadrats. Una superfície molt més xicoteta que la d’Alcoi o Castalla, però que inclou igualment el seu propi paisatge, camins, muntanyes i espais rurals.

UN MAPA QUE AJUDA A ENTENDRE LES COMARQUES

Les xifres permeten comprovar que, quan parlem de la mida d’un municipi, podem estar parlant de dos coses molt diferents. Una és la quantitat de persones que hi viuen; l’altra, els quilòmetres quadrats que ocupa el seu terme. Això explica que pobles amb pocs habitants hagen d’administrar territoris relativament extensos i que altres municipis, encara que tinguen una activitat urbana important, es concentren en termes molt més reduïts.

En realitat, el mapa de les nostres comarques parla també d’una manera de viure i d’una història. Els termes municipals han anat quedant definits al llarg del temps i han incorporat muntanyes, valls, terres agrícoles, serres, barrancs i espais naturals que formen part de la identitat de cada poble.

Per això, mirar les superfícies no és només ordenar municipis segons els quilòmetres quadrats. És una altra manera de descobrir el territori que tenim al voltant i d’entendre que un municipi no acaba on deixen de veure’s les cases.