En medicina estètica, menys pot ser més. La popularització dels tractaments amb farciments ha permès recuperar volums, suavitzar determinats signes de l’envelliment i harmonitzar els trets facials. Però quan l’acumulació de producte, la seva col·locació inadequada o la repetició de tractaments acaba alterant les proporcions naturals del rostre, pot aparèixer el que es coneix com a síndrome Facial Overfilled (FOS), també anomenada popularment pillow face.

Per al Dr. José Rius, de Clínica de Medicina Estètica Barrachina, el concepte és especialment interessant perquè obliga a canviar la pregunta habitual: no es tracta de preguntar quant volum podem aportar, sinó de determinar quin volum necessita realment cada rostre i en quin moment.

La síndrome Overfill pot manifestar-se amb galtes excessivament prominents, una expressió més pesada, alteracions dels contorns facials o fins i tot una expressivitat menys natural. No depèn únicament de la quantitat de producte utilitzat. L'anatomia individual, l'envelliment dels teixits, la tècnica d'injecció, l'elecció del producte i la suma de tractaments al llarg dels anys també hi tenen un paper important.

I aquí apareix un dels grans reptes de la medicina estètica contemporània: saber quan no cal afegir més. La tendència actual apunta cap a resultats naturals i personalitzats, respectant la mobilitat i les proporcions del rostre en repòs i en moviment. Un consens internacional publicat el 2026 posa precisament l’accent en tractar la persona i no simplement reproduir una fotografia o perseguir una simetria perfecta.

Quan ja existeix un excés de volum, la solució tampoc consisteix necessàriament a començar de zero. El primer pas és estudiar què hi ha, on està situat i quin material s’ha utilitzat. En determinats casos, especialment quan hi ha àcid hialurònic, la hialuronidasa pot formar part de l’abordatge. Altres materials requereixen estratègies diferents i, en situacions complexes, l’ecografia pot ajudar a identificar els productes i planificar el tractament amb més precisió.

El Dr. José Rius defensa així una idea cada vegada més present en l’estètica facial: l’objectiu no és transformar el rostre, sinó recuperar-ne l’equilibri. La prevenció passa per una bona valoració anatòmica, una indicació mèdica adequada i una planificació que tingui en compte no només el resultat immediat, sinó també els tractaments previs i l’evolució futura.

En definitiva, explica el Dr. José Rius, la bona medicina estètica no hauria de deixar una cara que sembla tractada, sinó una persona que continua semblant ella mateixa. Perquè rejovenir no sempre significa afegir. De vegades, la millor intervenció és precisament recuperar l’espai que sobra.