Cada volta és més usual veure com hi ha obres públiques que retarden el seu inici, per molt que s’hagen anunciat amb altaveu. Un alt percentatge dels motius de no començar els treballs està en el procés de licitació, ja que si no es presenta cap empresa, cal reiniciar el procés i tot comença pràcticament des de zero. El sector de la construcció vol canviar el que han denominat com "epidèmia de la licitació deserta".

Així ho ha expressat la Federació d'Obres Públiques i Auxiliars de la Província d'Alacant (FOPA), que ha reclamat una revisió global al procés de licitacions que patixen totes les administracions. Entre els aspectes que han proposat, es troben una redacció més clara dels plecs, la limitació de les exigències addicionals que es proposen, reduir la burocràcia, evitar la dilatació de temps de l'administració, superar la falta d'adequació dels preus i l'absència dels mecanismes per a la seua revisió.

Per què ho demanen ara? Segons han destacat, fins a juliol van ser més de 1.100 les licitacions d'obra pública desertes a nivell estatal, segons dades de la Confederació Nacional de la Construcció (CNC). Han afegit que, a estes, cal sumar aquelles que es van abandonar davant la pujada de preus dels materials.

"Una licitació deserta és una oportunitat perduda per a l'administració, perquè suposa que una obra d'interés social i públic, que millora la vida de les persones, que protegix la vida i els béns materials com hem vist davant situacions d'emergència i que permet guanyar competitivitat a les empreses, es perd, es demora o s'eternitza", ha explicat Javier Gisbert, president de FOPA i conseller delegat de l’empresa alcoiana Gestaser.

La situació a la província d’Alacant ha fet que el sector demane més obra pública, "davant la carestia d'inversió, tant per la falta pressupostos generals com per la situació d'infrafinançament que patix la Comunitat Valenciana".

"No es tracta només de licitar més obra pública, sinó de licitar millor. Això implica preparar projectes de major qualitat, utilitzar preus actualitzats, afavorir una concurrència real, seleccionar empreses solvents, formalitzar contractes viables i establir les condicions necessàries perquè les obres puguen executar-se correctament, dins dels terminis previstos i amb una coordinació eficaç entre tots els agents intervinents, tant públics com privats", ha concretat Gisbert.

A esta situació, no ajuda tampoc la legislació en matèria de contractació pública. "En l'actualitat, l'Administració i el sector privat parlem idiomes diferents, la qual cosa genera dificultats i la pèrdua d'oportunitats per a la societat en esta epidèmia de licitacions desertes en què es traduïx", ha recalcat el president de FOPA.

Un dels problemes que assenyala el sector com a origen de les licitacions desertes es una adequació de preus provocada per la dilatació de tot el procés. "Redacció, aprovació, licitació, adjudicació i inici de l'obra són tan extensos que en conjuntures tan volàtils es generen adjudicacions a pèrdues", ha afegit Gisbert, que considera que "com la norma no permet revisions automàtiques en resposta als vaivens dels preus dels materials, es genera un perjuí a l'empresa o, en el cas més greu, l'abandó de la pròpia obra amb la pèrdua econòmica que suposa per a la societat com per a la mercantil".

Exemples al nostre territori

L’últim cas de licitació deserta a Alcoi va ser el de les obres de rehabilitació del barri de la Font Dolça. Ara, ja estan adjudicats els treballs, precisament a l’empresa del president de la FOPA, però el projecte ha necessitat fins a quatre licitacions per a poder continuar el camí de l’obra pública. Entre la primera licitació i l’adjudicació final s’ha perdut un any.

Altre dels projectes que ha passat per "l’epidèmia de la licitació deserta" ha sigut el de la reforma de l’IES Andreu Sempere d’Alcoi. En este cas, la licitació deserta va ser en 2022 "a causa de l'increment del preu dels materials i el transport, que va provocar que projectes redactats van passar a tindre els seus preus desfasats en molt poc temps", van argumentar fonts de l’Ajuntament. És el que ha reclamat públicament FOPA. L’institut alcoià ja es troba en fase de construcció, amb els treballs de la UTE formada per Cantó Obras y Gestaser.