L’espai subterrani de la plaça d’Espanya afrontarà la primera gran intervenció des de la seua inauguració, el 1997, marcada per les filtracions d’aigua que, segons ha pogut saber Pagina66, arriben tant des de la superfície com des del subsol.

Quasi tres dècades després de la seua inauguració, la Llotja Sant Jordi d’Alcoi afrontarà la seua primera gran intervenció, que busca resoldre un dels seus problemes més persistents: l’aigua.

L’espai dissenyat per Santiago Calatrava va ser oficialment inaugurat el 1997, encara que l’obra havia quedat acabada dos anys abans. Fins al moment de l'apertura oficial va funcionar sense nom i se l’anomenava la Sala Calatrava. Des d’aleshores, l’espai subterrani construït sota la plaça d’Espanya ha acollit exposicions, activitats culturals i actes socials, però també ha patit una deficiència que, amb el pas dels anys, ha deixat empremta en l’edifici: les filtracions.

Aigua per dalt, però també per baix

L’aigua arriba a la Llotja per dos camins. Una part, la que tots sabíem, procedeix de la superfície, a través de les claraboies que permeten l’entrada de llum natural, mentre que una altra, menys comentada, prové del subsol. I esta última té una explicació directament relacionada amb la geologia d’Alcoi.

El subsol de la ciutat està travessat per bosses d’aigua i corrents subterrànies que poden variar de localització o aparéixer en determinats moments. És una realitat coneguda en molts edificis d’Alcoi, on no és estrany trobar bombes extractores en soterranis o fins i tot en fossats d’ascensor.

La Llotja també en disposava d’una, però fa un temps va deixar de funcionar. Amb la bomba fora de servei, l’aigua ha anat afectant diferents instal·lacions de l’edifici i ha contribuït a l’aparició d’humitats i filtracions.

La rehabilitació preveu, precisament, la instal·lació d’una nova bomba extractora, una actuació que busca atacar el principal, encara que menys conegut, problema del locali i evitar que l’aigua acumulada al subsol continue afectant les instal·lacions.

A més, es faran nous els lavabos, que en els últims temps presentaven un aspecte deplorable, ja que no funcionaven correctament i, a més, patien especialment les conseqüències de la falta de la bomba.

Però com és ben conegut, l’aigua també ha entrat des de dalt.

Les claraboies, entre la llum i la pólvora

Una de les particularitats de la Llotja és la llum natural que entra des de la plaça d’Espanya a través d’una sèrie de claraboies rectes que travessen tot sostre arquejat. És un dels elements que contribueixen a l’arquitectura singular de l’espai, però també un dels punts pels quals s’ha produït l'entrada d’aigua pràcticament des dels seus inicis.

Els elements transparents han necessitat diverses substitucions al llarg dels anys. Inicialment, eren de vidre i posteriorment es van utilitzar materials plàstics com el policarbonat, però la seua ubicació en el terra del centre de la plaça els sotmet a unes condicions especialment exigents. Sobre la Llotja es desenvolupa bona part de l’activitat de la plaça d’Espanya, incloses les mascletades i l’acte de l’Alardo de les Festes de Moros i Cristians, en què els trabucs festers disparen més de 3.000 quilos de pólvora.

El pas del temps i esta activitat han contribuït al deteriorament dels elements que cobreixen les claraboies, amb conseqüències directes a l’interior de la sala. Les goteres han estat carn de mem, encara que en els primers anys no hi havia ni Internet.

És lògic que hi haja filtracions i goteres a través d’uns vidres col·locats en una superfície que s’usa de la manera que es gasta. És cal de capellà per a tots, llevat de Santiago Calatrava, qui no pot dir que l’ús li venia de noves quan va dissenyar l’obra. L’arquitecte va estar a Alcoi en unes festes a finals dels anys 80. Va vindre convidat per l’alcalde d’aleshores, Josep Sanus, precisament perquè comprovara què es feia en el lloc on anava a construir la sala. De fet, va fer declaracions en les quals reconeixia la dificultat de combinar l’obra amb l’ús del recinte.

Les noves obres contemplen també reparar estes claraboies i actuar sobre els efectes que han deixat les filtracions. En alguns punts de les parets han aparegut forats, mentre que part de l’enlluït s’ha després. El resultat és una Llotja que, amb els anys, s’ha allunyat de l’aspecte blanc i lluminós amb què va ser concebuda.

Un edifici sota la plaça

La Llotja Sant Jordi no és un edifici convencional. És, literalment, un espai construït sota terra, sota la plaça d’Espanya, concretament en l’illa central que els alcoians coneixen com "la bandeja" per la seua forma.

Entre 1992 i 1995, Santiago Calatrava va convertir este espai subterrani en una de les arquitectures més singulars de la ciutat. L’estructura, feta principalment de formigó i granit, evoca l’esquelet d’un animal. Calatrava va dir que l’interior d’una balena de grans dimensions. Se sustenta gràcies a una successió d’arcs parabòlics, una de les formes recurrents en l’obra de l’arquitecte i enginyer valencià.

L’accés des de la plaça d’Espanya també forma part de la concepció arquitectònica. Un sistema hidràulic obri les portes que donen pas a dos escales ocultes darrere de trapes. Una vegada dins, el recorregut permet interpretar l’espai com un gran animal: l’entrada superior correspondria a la cua i l’extrem oposat, al cap. També estava anunciat que es menejarien més coses, com l’estructura de la font o els 24 fanals, un per filà, al voltant del cos centrat, que van acabar sent manuals i ja no els posen.

La sala es desenvolupa en paral·lel a la plaça d’Espanya i manté fins i tot la doble inclinació de la superfície exterior, el que queda estètic, però dificulta l’ús de l’interior. La llum que penetra des de les claraboies completa una arquitectura pensada perquè el soterrani no quede completament separat de l’espai urbà que té damunt.

Ara, quasi 30 anys després de la seua inauguració, l’edifici necessita una posada a punt que permeta recuperar part d’aquella concepció original.

Les exposicions, al CADA

Durant el període d’obres, les activitats expositives que habitualment es feien a la Llotja Sant Jordi es traslladaran a les instal·lacions del museu CADA Alcoi.

La rehabilitació arriba, per tant, amb una doble finalitat: posar al dia les instal·lacions i recuperar les condicions arquitectòniques d’un espai que forma part del paisatge urbà d’Alcoi des de finals del segle XX.

L’objectiu és que l’arquitectura blanca concebuda per Calatrava puga recuperar part de l’aspecte amb què va ser estrenada i continuar funcionant com un dels principals espais culturals d’Alcoi.