No sóc d’aquells als que l’adjectiu valencià acompanyant la paraula país li molesta. País com a territori d’un poble amb uns trets culturals i una història comuna. Així també sovint utilitze l’expressió el País de la Mariola per a parlar del nostre territori comarcal. Potser dir país resulta més clar i suggerent que parlar de comunitat, resulta menys abstracte i fins i tot més digne per a parlar de l’antic Regne de València.

Però amb la creació de l’Espanya de les autonomies després de la transició democràtica, el nom de Comunitat Valenciana és el nom oficial donat al nostre territori i amb ella cal anar fent camí de futur. Ben mirat hi ha una connotació més positiva darrere el concepte de comunitat respecte al concepte de país. El país, com a territori, compta amb el conjunt del poble i la cultura que l’integra. Allò que conté la famosa expressió d’Unamuno de “Qué país, qué paisaje y qué paisanaje”. Però una Comunitat és més que un territori, és més que un passat en comú i una cultura, és un camí d’unió d’una societat que sense perdre les seues arrels creix cap al futur, integrant als nous habitants del país.

El Nou d’Octubre hauria de ser sempre un moment per a fer comunitat. És a dir per a facilitar la trobada de tots els valencians, indistintament del seu origen, ideologia, religió o llengua. Però malauradament en Alcoi no és així. En aquest punt posaré la mirada en l’acte central del Nou d’Octubre en Alcoi, l’anomenada gal·la.

És habitual en els nostres dirigents locals una mancança d’elegància, quan aprofiten qualsevol acte per a atacar als adversaris polítics i parlar mal de posicions ideològiques contràries a les seues, malgrat ser democràtiques i comptar amb representació institucional en el municipi i en l’autonomia. Com es diu popularment, d’on no hi ha no es pot traure. Fan així comunitat? És com voler que hi haja pau en un dinar familiar posant a caldo a un dels convidats.

Ni Senyera ni himne, almenys en els darrers anys. Si prescindim dels elements al voltant dels quals es pot crear un sentit de comunitat mal camí de futur fem per a integrar en ella als nous valencians.

Sempre s’ha dit que qui no vulga pols que no vaja a l’era. Davant l’experiència dels darrers anys, enguany a l’acte central del Nou d’Octubre no assistirà una gran part de la corporació municipal, víctima en les anteriors edicions d’atacs i crítiques innecessàries als seus partits. Anar, coneixent el percal de l’acte, seria donar suport a tot el contrari a l’essència mateixa de la celebració de ser una comunitat, de ser un poble amb un territori, una llengua i un estatut d’autonomia, una història i un futur compartits. Perquè les celebracions no són moments per a crear distàncies, sinó per a unir.

Potser l’objectiu és clar. És fer creure que sols es pot ser valencià si eres d’esquerres. Que no cap un valencianisme sense posicionament polític, que no es pot estimar la nostra terra, la nostra cultura, el nostre poble si les teues idees són moderades o de dretes. I allò pitjor, és que en la tensió que generen aconseguixen allò que volen, que alguns que es reconeixen com de dretes identifiquen sentir-se valencià com a un tret esquerrer.

Reflexionem. Que la tensió política creixent, generada pels populismes d’una banda i l’altra, que contagia als grans partits sistèmics, no excloga a ningú del camí de ser valencians. Hui i demà també, toca fer comunitat.