Parar i pensar; millor encara, parar per a pensar. Este podria ser un dels lemes per a articular un 9 d’Octubre qualsevol, una festa dels valencians d’un any passat o futur. Pensar en què som, en què fem, en com ho fem. Mostrar orgull. Però la realitat ens aboca a parar, pensar i prendre consciència que encara queda molt per a poder mostrar orgull.

Este divendres 9 d’octubre de 2026 Alcoi ha convertit en gala, com cada any, l’anhel d’arribar a ser. D’arribar a tindre una identitat compartida, de conéixer el camí per a créixer conservant les arrels comunes i d’obrir els cors per a integrar tots els qui arriben a la nostra casa com un parent més. Un anhel, un desig que els valencians esperem en una vespra perpètua.

Amàlia Garrigós ha presentat la gala. En eixir a l’escenari del Teatre Calderón, molts paisans han posat cara a eixa veu tantes vegades escoltada en les ones valencianes. Als guardonats els ha reconegut que són exemple i llegat, que —ells sí— ens representen. Ha fet referència, com no podia ser d’una altra manera, al seu Alcoi natal, a l’arquitectura, a l’esforç i al treball dels alcoians que ja va destacar Joan Valls, als escriptors i als telers, que han sigut durant anys la música de la quotidianitat.

La música, perquè els valencians no ho som sense ella, també ha estat present en l’esdeveniment. Sota la direcció de Francisco Valor Llorens, els encarregats de posar-hi les notes musicals han sigut els professors de la Societat Música Primitiva Apolo d’Alcoi, que han interpretat peces inspirades en cançons tradicionals.

Els professors, els d’escola, i la llengua han sigut els dos grans protagonistes de l’esdeveniment. La segona, el centre de la nostra cultura, perquè encara hi ha qui no s’ha adonat que és la joia del nostre ser. Els primers, perquè no poden exercir la seua funció de dipositaris dels valors més necessaris i de transmissors dels sabers que enllacen tradició i futur.

El manifest de Francesc Bodí

Un bon exemple de professor és el mestre Francesc Bodí, encarregat de declamar el manifest. L’agresà ha reconegut el caràcter acollidor d’Alcoi, "la millor ciutat del País Valencià", ha dit, i ha recordat que va compartir una conversa amb la seua amiga Isabel-Clara Simó.

Per a Bodí, celebrar i parlar enguany del 9 d’Octubre ha sigut molt important. I ho ha fet al voltant de dos pilars fonamentals: la llengua i l’ensenyament públic.

Sobre el valencià, "la llengua pròpia que ens agermana amb altres territoris i ens permet comunicar-nos, entendre’ns com a pont de cultures", ha demanat que es protegisca i que les institucions el defensen. "Ara no ho estan fent", ha assenyalat, alhora que ha expressat que "el poble valencià està acostumat a esta mena d’atacs; hem de demostrar ser més intel·ligents".

Francesc Bodí també ha mostrat la seua preocupació per la situació de l’ensenyament públic, que considera que ha de ser "de qualitat i en valencià, perquè d’això depén la salut cultural de les persones en esta societat". Ha recordat que "els professors volem que siga una garantia perquè els alumnes es desenvolupen plenament i que en el futur puguen viure de forma digna i siguen feliços en el sentit humà de la paraula, que assolisquen el pensament crític".

Com a conclusió, ha animat els presents "a continuar sent valencians amb respecte, fermesa i orgull, però mai no abaixeu la guàrdia".

Els guardonats amb el Premi 9 d’Octubre d’Alcoi

Una peça dissenyada per Antoni Miró per a l’ocasió serà el record hàptic —el que es pot tocar— d’un moment tan emocionant com rebre el reconeixement del teu poble per haver destacat en el compromís i la trajectòria en la defensa, la promoció i l’impuls de la llengua i la cultura valencianes.

Àngels Jordà Botella, referent de participació i constància, i Jordi Tormo Colomina, per la seua dilatada dedicació a la investigació local i a la dinamització de les tradicions d’Alcoi, han sigut les dues persones reconegudes ex aequo en l’edició de 2026. Com a entitat, el guardó ha sigut per a l’Associació Cultural Amigues i Amics de Joan Valls.

Jordà ha transmés que participar en la vida associativa és implicar-se en la societat i ha volgut compartir el premi "amb les persones que participen en la societat en la qual vivim, que ens impliquen en la nostra cultura, llengua i en el nostre País Valencià". Durant la seua intervenció, també ha reivindicat una sanitat de qualitat, una resposta davant del canvi climàtic, la igualtat entre homes i dones i que l’habitatge quede lluny de l’especulació.

Josep Tormo no ha pogut rebre el premi en persona. La salut li ho ha impedit, però, en el seu lloc, hi ha estat la seua dona, Laura Llácer. Tormo sí que ha fet arribar unes paraules per escrit, a les quals ha posat veu la regidora de Cultura, Elisa Guillem.

"Em considere un enamorat de la ciutat", ha transmés Josep Tormo. Per això, la seua investigació s’ha dedicat a aspectes com les banderes, la llengua o la toponímia, encara que els seus interessos per conéixer les tradicions són més amplis: "M’ha interessat el folklore, la pilota valenciana, les festes, el café i la gastronomia", ha comentat, "perquè Alcoi és això i molt més: Font Roja, Alcoyano, Isabel-Clara Simó, José Pérez ‘Peresejo’, Fernando Cabrera, el rei Jaume I...".

En representació de l’Associació Cultural Amigues i Amics de Joan Valls, han arreplegat el premi Manel Rodríguez Castelló i Rosanna Espinós, que han pujat a l’escenari acompanyats d’altres membres de l’entitat. Rodríguez ha agraït el guardó i ha felicitat els premiats a títol individual perquè "són un exemple valuós del servei a la ciutat i al país".

També ha recordat que una de les activitats de l’associació, el premi de poesia, "representa la capacitat d’integració, estima i entrega a la cultura". Per la seua part, Espinós ha recordat l’acte que organitzen cada primer de maig a la placeta del Fossar, davant de la que va ser sa casa, per commemorar l’aniversari de Joan Valls.

Toni Francés, en el seu últim discurs com a alcalde un 9 d’Octubre

Toni Francés ha volgut mirar arrere per avaluar el treball fet en favor del valencià durant els últims anys. La de 2026 serà la seua última intervenció com a alcalde d’Alcoi en la festa dels valencians, un 9 d’Octubre.

Ha reconegut errades, però alhora ha afirmat que "hem donat valor al valencià i a la nostra terra". Entre les fites que ha esmentat hi ha el fet que el Consell de Cultura està format actualment per 80 entitats, que el valencià s’ha convertit en la llengua dels discursos municipals i que s’han impulsat activitats de promoció, tant per als més menuts com per a la gent gran.

"Hem d’aconseguir que el valencià tinga una presència més ferma en tots els àmbits, i devem ajudar qui l’està aprenent", ha manifestat, alhora que ha fet referència a Vicent Andrés Estellés i al concepte de ‘fer poble’, amb els seus versos: "allò que val és la consciència / de no ser res si no s’és poble".

El final de la gala ha tingut, com ja és habitual en els últims anys, un colofó espectacular. Enguany, l'acròbata aèrea Sara Bernabéu ha ballat com la teixidora de la memòria que comença en la foscor de l’origen d’una ciutat que naix. Cors, telers, fils, aigua i rius per mostrar com, a poc a poc, es construeix poble i com el fil es transforma en memòria, identitat i cultura.