A partir d’ara serà més difícil trobar un pardal mort en terra en un passeig pel Terrer. Uns puntets han estat la solució. I és que qui passe pel pont de Sant Jaume, comprovarà que els vidres que el separen de l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Alcoi (EASDAlcoi) tenen ara uns punts redons que fins fa poc no hi estaven.

No són un element decoratiu, sinó una mesura per a protegir les aus i evitar que xoquen contra estes superfícies transparents. Resulta que els grans finestrals i els cristalls transparents són una de les principals causes de mortalitat no natural de les aus en zones urbanes i de pas.

Els responsables de l’Escola han conegut el perill que representen els vidres transparents en espais exteriors per als ocells i ha decidit fer una inversió per a reduir este risc. Amb els nous punts en els vidres, l’EASDAlcoi incorpora una mesura senzilla per a fer més visibles estes superfícies i reduir el risc que es convertisquen en una trampa per a les aus. Una actuació que encaixa amb la preocupació pel medi ambient, un dels aspectes importants del projecte educatiu de qualsevol centre educatiu.

També, si volem, podem recórrer a les teories del disseny (és el que fan en l’EASDAlcoi) per a recordar que el punt és la unitat mínim de comunicació visual i l’element gràfic més simple del disseny, l’àtom diuen alguns. Però no és el cas dels nous punts en els vidres que són la tanca del pati de l’Escola amb l’exterior des que la Conselleria d’Educació va construir el nou edifici de l’Escola, l’any 2011.

Per què són perillosos els vidres per als ocells?

Encara que les aus tenen una gran agudesa visual, no reconeixen el vidre com una barrera sòlida. A més, els cristalls poden reflectir el cel, els núvols o la vegetació de l’entorn, de manera que els ocells interpreten que tenen davant un espai natural pel qual poden continuar volant. El risc augmenta quan fugen d’un perill o d’un depredador, ja que poden volar a gran velocitat i no detectar a temps la superfície contra la qual s’acosten.

Les conseqüències dels impactes poden ser greus. Molts xocs provoquen trencaments de coll o traumatismes interns, com ara hemorràgies cerebrals. Altres aus queden atordides o en estat de commoció i poden morir per hemorràgies internes si no reben ajuda, o quedar exposades a gats i altres depredadors.

Els punts redons trenquen la transparència

Una de les maneres de reduir estos accidents és fer que les aus perceben el vidre com un obstacle. Per a aconseguir-ho, es poden col·locar adhesius, siluetes, línies o punts opacs en la cara exterior dels cristalls. Les siluetes aïllades poden ser menys eficaces si estan massa separades.

El patró recomanat és que els elements no deixen espais superiors a 5 per 10 centímetres. És l’opció que ha triat l’EASDAlcoi amb els punts redons que ara es poden veure en els vidres del pont de Sant Jaume.

QUÈ FER SI ES TROBEM UNA AU EN TERRA

Si veiem una au en terra després d’un impacte, és important actuar amb calma. Encara que no tinga ferides visibles, pot patir un traumatisme intern o estar en estat de commoció.

1. Acostar-se amb cura. Cal aproximar-se a l’animal per darrere i sense moviments bruscos. Si està immòbil, té els ulls tancats o es trontolla, es pot arreplegar amb delicadesa, preferiblement amb guants o un drap per a protegir tant l’au com la persona.
2. Posar-la en una caixa. El pas més rellevant és introduir-la en una caixa de cartó neta amb forats de ventilació. Una de sabates pot servir. És convenient posar paper de cuina en el fons perquè l’animal no esvare.
3. Deixar-la descansar sense estímuls. Cal tancar la caixa i deixar-la en un lloc fosc, silenciós i a una temperatura adequada, sense calor directa ni corrents d’aire. La foscor ajuda a reduir la sobreestimulació cerebral, l’estrés i l’adrenalina.
4. Comprovar si es recupera. Si l’au es troba bé, es pot portar la caixa a un espai exterior obert, lluny de vidres i gats, obrir-la i deixar que isca i vole per si mateixa, sense forçar-la.
5. Demanar ajuda si no millora. Si continua ferida o no vola després de dues hores, cal contactar immediatament amb el Centre de Recuperació de Fauna Silvestre de la província o comunitat autònoma. Entitats com SEO/BirdLife disposen de directoris i guies locals que poden ajudar a saber on derivar estos casos.

QUÈ NO FER MAI

Hi ha tres precaucions bàsiques que cal tindre en compte. No s’ha de donar aigua, aigua amb sucre ni menjar a l’au, perquè, si està atordida, podria asfixiar-se o empitjorar el traumatisme cerebral.

Tampoc s’ha de sacsejar ni obligar-la a volar per a comprovar si està recuperada. El millor és deixar-la descansar completament sola, entre 30 minuts i dues hores, i observar si comença a moure’s dins de la caixa.