Com era previsible, el desnonament de Juan Antonio s'ha produït, una vegada que la jutgessa ha dictat una providència en què no concorria la "situació de vulnerabilitat", ja que, com s'ha anunciat, mancava de l'informe preceptiu pels serveis socials.

Juan Antonio és al carrer literalment, ja que està pernoctant entre un portal i un celler en una casa del centre d'Alcoi, sense llum, sense aigua i sense les mínimes condicions per viure ahí.

La família ens ha comunicat que han apel·lat novament als serveis socials perquè, almenys, se'l deixara accedir a diversos serveis que presta l'Alberg de Transeünts d'Alcoi (dutxes, servei de rentadora, esmorzar, etc.) per a persones vulnerables que hi acudeixen habitualment.

Ens deia la família que ells, la majoria, també són persones vulnerables, que viuen en uns mateixos habitatges fins a tres generacions i que allotjar Juan Antonio els resulta molt difícil, així com poder proporcionar-li un espai digne i adequat.

Juan Antonio sempre estava orgullós que, encara amb la seua discapacitat de sord de naixement (i, per tant, mut), havia volgut i pogut viure autònomament.

Durant els més de cinc anys que ha viscut al lloc on ha estat desnonat, al carrer Sant Mauro, ha intentat pagar el lloguer i els subministraments al seu propietari. Podríem dir que, en aquest temps, ha pagat el 80 % d'aquestes despeses de més de cinc anys; la resta no ha pogut.

Doncs bé, una vegada més, segons la família, no li és concedit el "permís de derivació" per anar a l'Alberg i poder utilitzar aquests serveis bàsics per part dels serveis socials. La resposta: "Que se'n faça càrrec la família", més o menys.

La seua família, com dèiem, també és vulnerable. Són persones que, per cultura, costums i hàbits, són al món de la precarietat i l'exclusió.

També ens han comunicat que, segons ell els ha comentat a la família, va fer un esforç de pagar una quantitat important per reduir el seu deute i que, en aquesta ocasió, no té el justificant de rebut que se li lliurava a compte dels seus pagaments, ja que pagava al propietari el lloguer, la llum, l'aigua, les escombraries, la comunitat, etc., i se li feia un rebut a compte del que devia. Tenint en compte que el deute i les despeses del procediment judicial van a càrrec seu, són més problemes per a ell.

Es parla molt aquests dies —per la visibilitat del seu desnonament— de la vida de Juan Antonio: "Que si és una persona difícil de tractar, que potser s'envolta de persones inadequades, que se'l veu assegut a cafeteries del centre per a ser una persona vulnerable", etc.

Juan Antonio, malgrat la seua minusvalidesa, és una persona molt extrovertida, afable, saluda tothom. Tots els que vivim al centre el coneixem i no per ficar-se en embolics. Mai l'hem vist prendre alcohol, o, que sapiguem, altres coses, i sí que és veritat que parla amb persones de la seua ètnia moltíssimes vegades, perquè han estat els que han envoltat la seua vida, però també té infinitat de persones diverses que el coneixen i acaben convidant-lo a alguna cosa, fins i tot alguna vegada a esmorzar.

Però, per a Juan Antonio, intentar complir amb el seu propietari ha estat sempre, que ha pogut, una prioritat, i prova d'això és que ha complit, com dèiem, en un 80 % les seues obligacions com a llogater.

A Juan Antonio li agrada molt l'esport i treballa el seu cos per ser un home musculat, que és el que li agrada, i és conegut també en aquest àmbit. També està vinculat a l'Associació de Sords d'Alcoi, on ara té cites pendents per realitzar i col·laborar en les seues activitats.

Moltes vegades s'ha vist obligat a treballar en B per intentar guanyar alguna cosa més i afrontar les despeses que tenia, amb un lloguer considerable per als seus ingressos i amb una pensió miserable com són les no contributives, de poc més de 600 €, i una Renda Valenciana que se li va aprovar, ajudat el tràmit pel nostre grup, de 128 € al mes, i que la Generalitat li està disminuint, el seu import, a tots els perceptors gradualment conforme augmentava la pensió no contributiva, i ara Juan Antonio cobra d'ella sols 39,05 €.

La pensió no contributiva, des de fa molts anys, està pendent de revisar una ajuda anual que posseeix de lloguer (525 € anuals), tot just 40 € de mitjana al mes, totalment insuficient per afrontar els preus de lloguer actuals.

La situació és la que té Juan Antonio, i és el que no puga viure autònomament, com ell se sentia orgullós, i que estiga abocat al fet que la seua família precària el reculla de la manera que siga, encara que visquen també amuntegats i no hi haja un espai adequat per a ell, ni mitjans per atendre'l, i que, per exemple, porta dies sense diners i fins a finals de mes no cobrarà la pensió, una boca més que hauria d'atendre la família.

Se'ns diu al nostre grup No+Precarietat que no som professionals, que no sabem res, que volem protagonisme, ja que els pocs membres que som tenim més de 60 anys, jo 70, i la realitat és que estaríem millor tranquils a casa o passejant, però quan Juan Antonio ens va venir a buscar, l'únic que volíem era ajudar com en altres ocasions ho vam fer amb ell i amb altra gent vulnerable, però ni a ell ni a nosaltres se'ns va voler rebre davant la urgència del seu desallotjament.

No pretenem menysprear ni deixar de valorar la feina immensa de les professionals dels serveis socials, que gairebé íntegrament fan un treball descomunal davant de tantes situacions precàries que afronten en atendre els usuaris. No som professionals ni especialistes de res, però a qualsevol persona no professional que se li diguera d'algú que té un 68 % de minusvalidesa, que és sord de naixement (i mut), que cobra una miserable pensió de poc més de 600 €, que és portador d'una greu malaltia, que paga de lloguer més de la meitat dels seus ingressos, i ho preguntàrem a aquest neòfit, diria que sí, sense dubte, però sembla que tothom no ho té clar, i menys els professionals que l'atenen i els responsables polítics de Govern a nivell local tampoc.

Ens preguntem quasi a diari si els que vindran, segons les enquestes (i ho dic considerant-me persona progressista), seran el pitjor, però els que estan, de vegades no es diferencien d'ells i potser, quan arribe el dia 29N o al maig les eleccions locals, sí que porten una sorpresa, i segur que encara diran: "Ningú ens comprén", "Què hem fet malament?". Pres moltes coses.

Per acabar, diré que crec sincerament que la manca d'empatia i fins i tot certa humanitat ha estat absent amb Juan Antonio per part dels que tenen responsabilitat en aquesta situació.