La setmana passada va fer dos anys de la DANA que el 29 d’octubre de 2024 va afectar el poble valencià. Continuem recordant una de les tragèdies més doloroses de la nostra història recent: moltes comarques valencianes van patir la força devastadora de l’aigua, que va arrasar cases, carrers, negocis i, sobretot, 233 vides. Darrere de cada xifra hi ha una persona, una família, una història i una societat que encara intenta reconstruir-se. No podem oblidar les víctimes ni el dolor de la seua gent.

Aquell 29 d’octubre l’AEMET va emetre un avís roig (perill extrem), però la Generalitat, presidida per Carlos Mazón, no va estar a l’altura i no va enviar un ES-Alert a la població fins a les 20.11 hores. Aquest avís arribava massa tard per a milers de persones que necessitaven informació clara i instruccions per a protegir-se. I mentrestant, el President de la Generalitat no estava on tocava. És evident que la seua actuació va ser completament negligent, però va tardar més d’un any a dimitir i el PP el va premiar amb una pujada del seu sou. Es demostra que la gestió d’aquella emergència ha de continuar sotmesa a l’escrutini públic i judicial, perquè les víctimes mereixen veritat, justícia i reparació.

De fet, la DANA Adam fa dos setmanes ens va tornar a recordar una lliçó fonamental: els sistemes d’alerta a la ciutadania són imprescindibles, però per activar-se calen autoritats diligents que actuen amb previsió. L’enviament d’avisos als mòbils i les mesures preventives adoptades davant del temporal reafirmen la importància de la comunicació a temps. No podem afirmar que una alerta ho hauria evitat tot, però sí que avisar amb antelació dona a les persones més oportunitats per a protegir-se. El bon ús d’una eina com l’ES-Alert pot ser decisiu a l’hora de salvar vides.

Des de Compromís hem defensat sempre que la protecció de la ciutadania és essencial i així hem actuat al govern d’Alcoi. Perquè governar significa anticipar-se, escoltar els experts, coordinar els serveis i prendre decisions difícils quan encara hi ha marge per a evitar danys. La prevenció davant de l’emergència climàtica, la inversió en infraestructures, els plans d’evacuació i la comunicació rigorosa són una obligació de les institucions.

I ara, ens aquests dies de record i dol, ens ha colpejat el terrible accident ferroviari d’Urda, a Toledo. En aquests moments, el primer és expressar el nostre condol a les persones afectades, recordar les víctimes amb respecte i acompanyar les seues famílies en un moment d’immens dolor. I cal reconéixer, una vegada més, la importància de la tasca dels bombers, sanitaris, forces de seguretat, voluntariat i de tots els professionals dels serveis d’emergències, que treballen sovint en condicions extremes per a salvar vides i ajudar qui més ho necessita. També, com no, hem de demanar que s’investiguen totes les circumstàncies que han portat a aquesta tragèdia.

Cal seguir recordant les víctimes i exigir que mai més es repetisquen errors evitables. Perquè com a societat madura i digna no podem limitar-nos a lamentar les tragèdies: hem d’aprendre d’elles, hem d’exigir als governants que protegisquen la seua gent i hem d’apostar per més inversions en la lluita contra les emergències.