L’accés a un habitatge digne i assequible és, sens dubte, un dels problemes més urgents que tenim com a societat. Des de Compromís fa temps que ho venim advertint, perquè quan una persona jove no pot emancipar-se o quan una família ha de destinar cada vegada una part més gran dels seus ingressos a pagar el lloguer, tenim un problema col·lectiu que exigeix respostes polítiques.

Aquest problema ha desembocat, les últimes setmanes, en importants mobilitzacions socials i ha sigut també un dels motius que han impulsat la convocatòria d’una necessària vaga general per al pròxim 11 de novembre. La ciutadania reclama solucions.

També a Alcoi, on el problema de l’habitatge està cada vegada més present. Els preus de compra i de lloguer han experimentat increments molt importants, dificultant cada vegada més l’accés a l’habitatge. No podem normalitzar que trobar una casa siga una carrera d’obstacles ni que l’habitatge es convertisca en un producte d’inversió allunyat de la seua funció social. L’habitatge és un dret, no un negoci.

Tenim clar que davant d’aquesta situació no n’hi ha prou amb lamentar-se. Cal actuar. Per això, des de Compromís fa mesos que defensem un paquet de més de 20 propostes per abordar la problemàtica des de diferents àmbits: la mobilització dels habitatges buits, la rehabilitació, la intervenció en el mercat, la limitació dels preus i l’ampliació del parc públic d’habitatge.

I, sobretot, treballem perquè aquestes idees es convertisquen en realitat. Per això, hui al Ple tractarem les noves mesures fiscals que incorporen les propostes de Compromís per afavorir l’accés a l’habitatge. Parlem de bonificacions de l’IBI d’entre el 50% i el 75% per als habitatges que es destinen al lloguer assequible de llarga durada i de recàrrecs de fins al 150% per a determinats habitatges buits en mans de grans tenidors. També de bonificacions del 50% de l’ICIO per a la construcció d’habitatge protegit i de fins al 95% per a projectes d’habitatge col·laboratiu.

No són mesures aïllades: són instruments municipals per avançar en el dret a un habitatge digne. Però també hem de ser conscients que bona part de les competències en aquesta matèria corresponen a la Generalitat, i el govern del Partit Popular no està fent res.

No podem permetre que miren cap a un altre costat mentre la situació s’agreuja. Per això, també hui, tornarem a reclamar compromisos i actuacions concretes al govern autonòmic. Mereixem saber en quin punt es troben els projectes de vivendes públiques al carrer Ambaixador Irles i a l’avinguda Juan Gil-Albert. No podem entendre que, amb el problema d’habitatge existent, continuem sense saber res d’aquestes 27 vivendes.

La Generalitat té les competències i ha d’assumir la seua responsabilitat. Ha de fer la seua faena. Ha d’ampliar el parc públic, rehabilitar immobles i garantir que l’habitatge protegit complisca la seua funció. I també, cal exigir al PP que les vivendes públiques siguen per a les persones que les necessiten, i no acaben beneficiant als seus amics i regidors, com ha posat de manifest l’escàndol de les vivendes del Residencial Les Naus a Alacant.

Des de Compromís continuarem defensant totes les mesures necessàries. Volem una ciutat on la gent jove puga emancipar-se, on les famílies puguen desenvolupar el seu projecte de vida i on la gent puga pagar un habitatge. Aquest és el model de ciutat que defensem. Perquè l’habitatge és un dret i cal treballar amb valentia per garantir-lo.