Hi ha materials que semblen guardar la memòria dels segles. L’or i la plata en són dos bons exemples: han estat ací des de sempre i han representat allò que va més enllà de la vida quotidiana, la cosa sagrada, el punt etern. Però també poden conviure amb els gestos més senzills de l’existència. És precisament en eixe encontre entre la noblesa dels materials i la realitat de la vida on Xavi Ferragut situa bona part de la seua proposta artística en La dansa del temps, l’exposició que es pot visitar al Centre Ovidi Montllor fins al pròxim 25 de novembre.

Natural d’Algemesí, Ferragut presenta una sèrie d’obres en què els blaus, els rojos i els ocres construeixen un univers de formes, matisos i sensacions sobre fons daurats i argentats. Sobre estos, les línies i les gotes de color s’estenen com si foren moviments, rastres o fragments d’una conversa que continua oberta. Una conversa entre el luxe i la quotidianitat, entre la permanència dels metalls nobles i la naturalesa canviant de la vida.

Or i policromia, el passat i el present

La proposta de l’artista algemesinenc naix també d’una investigació molt personal al voltant de la relació entre l’or i la policromia, dos àmbits que Xavi Ferragut coneix profundament gràcies a la seua trajectòria com a restaurador d’art. Des de ben antic, l’or, tradicionalment associat a la llum, la divinitat i l’eternitat, ha tingut un paper fonamental en la policromia de retaules, imatges i altres obres d’art, on la seua presència no és només ornamental: transforma la percepció de les superfícies i aporta una dimensió simbòlica i espiritual. En les obres de Ferragut, eixa herència no es repeteix simplement, sinó que es revisita des de la mirada del segle XXI.

Per a aconseguir-ho, l’artista treballa sobre taulers de calabó —una fusta d’origen africà— muntats sobre bastidors fixos i incorpora pa d’or i pa de plata als fons. Ho fa investigant tècniques d’emprimació tradicionals, sobre les quals experimenta amb textures i diferents procediments. A més, hi intervenen materials com l’argent, l’or, els acrílics, l’alabastre i la fusta, així com coles orgàniques i sintètiques. Una combinació de recursos que posa en relació els coneixements tècnics heretats del passat amb la llibertat de la creació actual.

El resultat deixa veure amb claredat el domini de les tècniques del daurat. L’or i la plata no són un simple teló de fons ni un recurs per a embellir les composicions: són part essencial del llenguatge de les obres. La llum que desprenen canvia segons la mirada, l’angle i la relació amb els colors que les recorren. Així, les superfícies semblen transformar-se i respirar, com si cada quadre estiguera en un procés constant de creació.

També els títols de les peces semblen formar part d’eixe recorregut. Silenci, Temps d’espera, Descans infinit o Tranquil·litat són algunes de les denominacions que ens acosten al procés interior de Ferragut mentre les creava. Paraules que conviden a aturar-se, a mirar sense presses i a deixar que cada obra trobe el seu propi espai en la sensibilitat de qui la contempla. Més que descriure una imatge, els títols suggereixen estats d’ànim i moments d’una travessia personal.

En eixa dimensió íntima de l’exposició també es poden entreveure les experiències vitals de l’autor. Les seues vivències en els campaments de refugiats sahrauís de Tinduf, així com al Senegal i a Burkina Faso, semblen traslluir-se en les tonalitats i en el resultat de les composicions. La seua implicació en projectes de solidaritat i cooperació internacional al desenvolupament forma part d’una trajectòria en què l’art no està desconnectat del món, sinó que conviu amb la realitat, les persones i les seues circumstàncies.

En La dansa del temps, veiem l’artista com un tot: el pintor i el restaurador. El restaurador que coneix els secrets de les superfícies antigues i el creador que experimenta amb els materials comparteixen espai en unes obres que recuperen procediments tradicionals per a donar-los una nova vida. L’or i la plata deixen de ser només testimonis d’un passat solemne per a convertir-se en matèria viva, capaç de dialogar amb els colors, les textures i les emocions del present.

Sobre Xavi Ferragut

Nascut a Algemesí el 1964, Xavi Ferragut és llicenciat en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València i doctor en el programa de Conservació i Restauració de Béns Culturals d’esta mateixa universitat. La seua trajectòria professional s’ha desenvolupat al voltant de dos vessants que, lluny de ser independents, s’alimenten mútuament: la creació artística i la restauració d’obra antiga.

Com a creador, ha exposat en nombrosos espais del País Valencià i de la resta de l’Estat espanyol, així com a Itàlia i Burkina Faso. Paral·lelament, ha impartit cursos i tallers de restauració i ha desenvolupat una important tasca d’investigació i divulgació. La seua especialització en les tècniques del daurat i la policromia, sobre les quals ha publicat nombrosos treballs, explica bona part de la singularitat tècnica de les peces que ara presenta al Centre Ovidi Montllor.

El Centre Ovidi Montllor està situat al carrer de Vistabella, número 8, del barri de Santa Rosa. Obri totes les vesprades, de 16 a 20 hores, excepte els festius i els caps de setmana. A més, els dimarts i els divendres també obri de 10 a 12.30 hores. L'exposició forma part dels cicles que organitza l'Ajuntament d'Alcoi i la Càtedra Antoni Miró.