Article d'0pinió de Miquel Pla Bernabeu. Delegat de personal al Consorci Provincial de Bombers. [caption id="attachment_15116" align="alignleft" width="300" caption="Aquest cap de setmana ha hagut un incendi a Mariola"][/caption] Cal retrocedir uns anys per recordar els destructors incendis que sobretot l’any  1994, van arrasar els nostres boscos, més concretament la Serra de Mariola , reservori botanic de indiscutible importància, sofría un dels incendis més debastadors que es recorda. Aquest desastre ecològic va posar de manifest la descordinació en materia de prevenció i extinció d’incendis al País Valencià, per part de les diferents administracions. Anys arrere els bombers de les comarques d’Alacant ja havien posat sobre avís la precarietat i la desorganització per tal de fer front a aquestos sinistres. El incendi de Mariola, a banda de suposar un dels colps més durs rebuts pels nostres ecosistemes, va suposar també, un punt d’inflexió en la gestió d’aquest tipus de catástrofes; protocols d’actuació, competències, normatives, inversions, formació i investigació , administracions profesionals i societat civil, ens vam marcar un objectiu clar, mai més, mai més els nostres boscos podien quedar amb tal desprotecció. El treball no va tardar gaire en evidenciar positius resultats, la coordinació, la formació de profesionals i voluntaris, i el compromis de les administracions, ens van conduïr a un panorama més alentador. Però sobretot la infatigable tasca de persones anònimes. Els bombers de la provincia d’Alacant, gràcies a a la experiència acumulada en centenars d’incendis  i a la cabuderia de molts profesionals en ser els millors per garantir el millor servei, ens vam convertir en autentics especialistes en la extinció d’incendis forestals. Les inversions arribaven, vehicles, materials, formació, interés i compromís per els nostres responsables. Aquests dies Mariola a patit altre incendi, per sort sofocat amb exit, però les alarmes s’han disparat, i vells fantasmes han retornat. Les administracions s’han relaxat; dotacions mínimes de bombers en plena campanya d’estiu, amb una formació totalment oblidada, amb una mitjana d’edat que supera els cinquanta anys, amb necessitat de nous materials i tècniques. El esforç de moltes persones i les inversions d’aquests anys poden vorers greument afectades per la desidia i manca d’interes de polítics i responsables, que prioritzen obres faraònique i favors, a la defensa del nostre territori i la protección dels nostres ciutadans. Els bombers, com s’ha posat de manifest aquest estiu, no anem a parar, no deixarem que es relaxe ningú, perqué el que hi ha en joc no te preu.