Purna Teatre representa “Trifàsic” en el Principal. [caption id="attachment_19140" align="alignleft" width="300" caption="Un moment de la representació en el Principal"][/caption] Fins ara, de quan en quan s’havíem trobat amb obres de teatre en les quals es parlava de teatre i veiem una funció dins de l’altra. Això és, diuen els entesos, metateatre. “Trifàsic”, l’obra de la companyia Purna Teatre, va un poc més enllà. No podem dir quan comença, perquè des del moment que entren els espectadors al teatre, Xavo Giménez, Pau Blanco i Àlex Cantó evolucionen per tota la sala fent com que fan, que ho fan, el muntatge tècnic d’un espectacle que es deixa veure al llarg de la representació gràcies a les proves de llum i so. Al·lusions contínues a Luis Vélez, el tècnic del Principal i també a Pep Burgos, del Calderón, que fins i tot ha hagut de “tirar una maneta” i, per sobre de tot, una bona estona, rialles i dinamisme. Tampoc no podem dir quan s’acaba. Una veu diu “comença l’espectacle” i s’apaguen les llums, però ningú, quasi ningú, es meneja de la butaca. I això que ja hem aplaudit. Veiem un vídeo amb uns fragments de la representación en el Teatre Principal.